ENTREVISTA
Laura Pausini: «Quan hi ha emoció, hi ha veritat»
Laura Pausini va rebre dimecres la seva primera nominació als Globus d’Or com a coautora de la cançó ‘Io Sì, tema central de la pel·lícula ‘La vita davanti a sé’ (’La vida por delante’), que es va estrenar el novembre passat sota la direcció d’Edoardo Ponti i protagonitzada per Sophia Loren, la seva mare.
La cantant italiana, que a més interpreta la cançó, comparteix la candidatura amb el cantautor italià Niccolò Agliardi i la prestigiosa compositora Diane Warren, nominada a 11 Oscars i guanyadora dels premis Grammy, Emmy i Globus d’Or, entre altres guardons.
¿Com se sent després de conèixer la seva nominació als Globus d’Or 2021 a la categoria de millor cançó original per la seva interpretació d’‘Ío si’, de la pel·lícula ‘La vida a davanti a sé’ d’Edoardo Ponti?
La veritat és que encara no m’ho crec. Ja només la nominació és un somni. Estic molt feliç i agraïda per aquest reconeixement a la meva música. A més, el fet que sigui una cançó italiana la que està nominada és el que més m’enorgulleix.
¿És la seva primera composició musical per al cine?
En aquests anys he tingut l’oportunitat de participar en algunes pel·lícules però sempre vaig pensar que no eren per mi. Només havia cantat un tema ‘One more time’ (Una altra vegada) escrit per Richard Marx i produït per David Foster, per a la pel·lícula ‘Message in a bottle’ (‘Missatge en una ampolla’) amb Kevin Costner i Robin Wright. Però aquesta vegada va ser diferent perquè quan em va trucar Diane Warren em va dir que volia que jo fos la coescriptora amb ella. ¡Va ser genial! Era la primera vegada que veia que era per involucrar-me tant com si fos un disc meu. Però abans de dir que sí, vaig voler veure la pel·lícula. I llavors no vaig tenir cap dubte. ‘La vida por delante’ és tot el que jo vull que la meva filla aprengui, és un resum del que jo he escrit en aquests 26 anys de carrera, és un missatge a la fraternitat, l’empatia... És una pel·lícula per a l’ésser humà on no hi ha races, gèneres, condicions...; el seu missatge és immens. Encara m’emociono quan en parlo. Em sento enormement afortunada.
¿I la seva primera nominació als Globus d’Or al llarg de la seva carrera?
No tinc paraules. Realment encara no m’ho crec. Ja només arribar a estar nominada és un somni. Agraeixo moltíssim Edoardo Ponti i Sophia Loren per deixar-me formar part d’aquest gran projecte, així com per deixar-me posar veu a aquest immens missatge i per fer una cosa tan única.
¿Com va sorgir la possibilitat d’interpretar la cançó de la pel·lícula?
La primera trucada va ser de Diane, que em va parlar de tot el projecte del film. Ella em va dir que sent jo italiana, Edoardo i Sophia havien expressat el desig que fos la veu del tema. La responsabilitat de posar veu cantada al missatge de Sophia (madame Rosa) va ser molt interessant. Després de veure la pel·lícula em vaig enamorar del projecte.
¿Com va ser l’experiència d’escriure la cançó amb la nord-americana Diane Warren, considerada ‘la compositora més important del món’?
Imagina-t’ho... És algú a qui admiro moltíssim. Ella és l’arquitecta de les cançons més importants que s’han escrit en aquests últims vint anys. Treballar-hi ha sigut increïble. Ens havíem conegut fa uns anys a Los Angeles amb ganes de treballar juntes, però al final no vam trobar una cançó que ens enamorés. I ara sabem perquè: havíem d’esperar que arribés aquest moment per a nosaltres.
¿Què la va animar a tirar endavant aquest projecte?
L’emoció. Sentir justament aquesta emoció, sentir tan meu el seu missatge... és l’única cosa que per mi importa i l’única que em fa estar segura. Quan hi ha emoció, hi ha veritat.
¿Per què va decidir gravar la cançó en cinc idiomes (espanyol, francès, anglès, portuguès i l’original en italià)?
Això va ser una cosa personal. Ningú em va demanar que ho fes, però creia que un missatge tan important s’havia de fer arribar a tothom. Sempre he cantat en molts idiomes i sempre he mirat d’acostar la meva veritat a través de la música. Aquesta vegada no podia ser diferent.
¿Què li va suposar saber que la seva veu seria la de Sophia Loren en una seqüència del film, on ella li canta a Momo, el nen orfe?
És una de les seqüències més emocionants. Encara recordo tot el que va despertar en mi el primer dia que la vaig veure. Que fos Sophia Loren va ser un regal. Em sento molt agraïda a ella i el seu fill Edoardo Ponti per escollir la meva veu i deixar-me’n formar part. ‘La vida por delante’ és la pel·lícula que sempre havia esperat. Tant és així que en cap moment ho vaig dubtar. I com més en sabia i coneixia, més em reafirmava.
Parli’m de la seva gran amistat amb Loren.
Ella és algú molt gran en tots els sentits. No només pel seu talent, que és inqüestionable, sinó per ser una persona meravellosa. La vaig conèixer el 2003 quan vivia a Los Angeles. Giorgio Armani, que en aquell moment ens vestia les dues, havia organitzat una festa a Beverly Hills. Jo llavors era molt tímida i quan Sophia va venir a saludar-me em vaig emocionar i de seguida vam començar a parlar. Era com si ens coneguéssim de sempre. M’encanta la seva forma de ser. És dolça, gentil, educada, maternal, però et diu tot el que pensa, amb carinyo. Una donassa... Des d’aleshores ens hem vist altres vegades a Ginebra, a Mèxic pel seu aniversari... No veig l’hora que aquesta pandèmia ens permeti viatjar per poder-la abraçar i dir-li «gràcies» mirant-la als ulls.
¿Com valora la seva tornada a la pantalla després d’estar 10 anys sense actuar?
Com no podia ser de cap altra forma: espectacular com sempre. Sophia és una persona amb màgia davant i rere la pantalla. Per mi veure com manté la seva passió pel cine i com continua brillant és inspirador. Tot el que ella ha fet en la seva carrera és deixar una empremta interpretant el valor de la dona. Al meu país és la reina per això, és un exemple per a tothom tots.
¿Ha sigut difícil aconseguir que la cançó reflecteixi la qualitat humana que transmet la cinta? ¿Com ho ha aconseguit?
El més complex va ser adaptar-la de l’anglès a l’italià i l’espanyol perquè les síl·labes són molt diferents. La traducció em va portar dues setmanes d’intens treball. I tot això mentre gravava ‘La Voz’ a Espanya.
¿Què li sembla el videoclip que intercala primers plans de vostè amb altres de dones de diferents ètnies?
El que més m’ha agradat és mostrar la vida de dones diferents, perquè la pel·lícula parla de com entre les diferències i les seves vivències es pot construir una ‘família’, una unió, un camí de vida. Al final, qui et cuida és la teva família, tot i que no tingui la teva mateixa sang.
El missatge de la cançó parla de diversitat, tolerància i contra el racisme. Expliqui-m’ho.
Doncs això. La cançó està dedicada a qui no pot ser vist ni cuidat. Quan pateixes i ningú et veu, penses a morir, penses que no val la pena viure. És important que la cançó repeteixi moltes vegades: ‘Si ningú et veu, jo sí, sempre hi ha algú que et pot salvar. Cal creure-s’ho, i de vegades pot ser qui no t’esperes, o algú molt diferent de tu’.
¿Com viu la pandèmia?
N’estic molt farta. No surto mai. Treballo des de casa. A Itàlia estem tancats des del març del 2020. Ara estem una mica millor, però pensar que la meva filla està sis hores a l’escola amb la mascareta, m’entristeix. Cal fer-ho i anar amb compte, però ja n’estem cansats.
¿Què ha tret de positiu en aquest temps?
Que mai abans del 2020 podia ser a casa més d’una setmana. Ara que porto des de fa un any sense sortir-ne, ho he posat tot en ordre, he netejat, he cuinat, he fet coses... Ja no recordava com era viure a casa i cuidar les meves coses del dia a dia. La veritat és que, en aquest sentit, m’ha agradat. Però ja estic preparada per sortir.
¿Creu que el seu triomf com a ‘coach’ a ‘La Voz’ ha fet que el públic espanyol conegui la cara més guerrera i rebel de Laura Pausini?
És important per mi que Espanya em conegui tan bé com Itàlia. Els italians coneixen molts aspectes del meu caràcter, la meva tendresa, la timidesa dels meus primers anys de carrera musical; les meves ganes de lluitar, la força de veure’m capaç de creure en mi després d’un moment difícil... També han descobert el meu costat més guerrer i la meva tenacitat. Tot això soc jo i és la meva música.
Notícies relacionades¿Va ser important presentar ‘Verdades a medias’?
És un senzill que vaig treure en italià a l’àlbum ‘Hazte sentir’ el 2018 i que mostra un registre molt més rocker. Ara vaig presentar una versió única del senzill que compta amb la participació de la cantant Bebe. És una cançó de ràbia que diu molt de la meva personalitat rockera, que fins ara es desconeixia a Espanya... Mentre que a Itàlia saben que soc romàntica però que també m’enfado i que dic les coses com les sento, sense por i sempre amb la meva veritat.
