Cecilia Roth: «Ens estem convertint en un horror»

Quan l’actriu argentina Cecilia Roth (Buenos Aires, 1956) parla sobre la seva professió, 44 anys després de la seva primera pel·lícula, s’hi refereix com un «joc», perquè per a ella encara és com quan era petita i dirigia el seu germà, el cantant Ariel Rot, en petites obres que ella inventava.

«El dia que m’avorreixi de jugar, deixaré de treballar com a actriu, però per ara em diverteixo molt, m’il·lusionen els projectes. És un ofici que vaig elegir gairebé sense elegir, perquè de nena era el que feia, ‘jugar’, i la meva frase era ‘ho convertim en veritat’, llavors convertíem el joc en veritat, amb el meu germà, pobret, que va patir tota la infància», reflexiona i fa broma Roth en una entrevista amb Efe.

Treballar i jugar

La guanyadora de dos premis Goya pels seus papers a ‘Martín (Hache)’ (Adolfo Aristarain, 1997) i ‘Todo sobre mi madre’ (Pedro Almodóvar, 1999, que va guanyar l’Oscar a Millor pel·lícula estrangera) creu a més que «el recés de l’ofici» li fa «estar en una altra dimensió» en la qual s’oblida de l’«horror que és la condició humana».

«I de l’horror del que ens estem convertint. Hi ha moments en els quals em fa mal profundament el que passa a l’Argentina i el que passa al món, és inevitable per a mi», puntualitza l’actriu, qui ha passat la pandèmia de coronavirus a Buenos Aires i resideix a cavall de la capital argentina i Madrid.

La també posseïdora d’un guardó del Cine Europeu ha experimentat aquests mesos l’èxit inusual d’una pel·lícula estrenada durant la pandèmia.

Un fenomen a Netflix

’Crímenes de familia’, del seu compatriota Sebastián Schindel, tenia la seva data d’estrena en sales de cine físiques aquest 2020, però la Covid-19 va obligar a canviar els plans i, en comptes de posposar el llançament, els responsables del film van apostar perquè es pogués veure des del passat 20 d’agost a la plataforma pública argentina Cine.ar i en àmbit mundial a Netflix. Va ser qüestió de dies que el llargmetratge, inspirat en fets reals i que versa sobre la violència masclista i el classisme en la societat argentina, accedís als rànquings de les pel·lícules més vistes a la plataforma de Netflix a diversos països del món.

Roth apunta que «segurament no hauria tingut aquest moviment tan fort que va tenir» si s’hagués estrenat en el cine tradicional, tot i que reconeix que li hauria agradat veure-la «en pantalla gran». «Però Netflix i totes les plataformes tenen la capacitat d’arribar a tots els espectadors que vulguin, no es poden comptar tots els espectadors a qui arriba. Primer em va desconcertar una mica la sensació que ‘guau, que ràpid és tot això’», afirma. Així mateix, creu que la pel·lícula «ha enganxat perquè té una gran possibilitat d’identificar-se amb moments molt concrets de l’actualitat, que són els temes de gènere i de la justícia».

A la producció, Roth fa el paper d’Alicia, una mestressa de casa d’una família adinerada de Buenos Aires que es veu embolicada en dos processos judicials que afecten la seva família i que ha de lidiar amb els seus ideals i la seva manera d’actuar fins al moment per intentar afrontar-los.

L’enrenou al voltant de ‘Crímenes de familia’ continuarà almenys uns mesos més, perquè la pel·lícula ha sigut seleccionada per l’Argentina per a la categoria de millor pel·lícula iberoamericana en els pròxims premis Goya, la celebració dels quals està prevista per al febrer de l’any vinent. Dos mesos més tard serà l’entrega d’altres premis, els Oscars, per als quals el país austral encara no ha confirmat la candidata que proposarà per a l’estatueta a millor pel·lícula de parla no anglesa. El film de Roth apareix, no obstant, com un dels favorits per ser la pel·lícula argentina precandidata en els pròxims mesos.

També mestra

Mentre es dirimeix el futur de ‘Crímenes de familia’, ella es continuarà «cuidant molt» com fa des de març, mentre dedica espai a projectes teatrals i fins i tot a l’ensenyament artístic a través d’una classe mestra auspiciada per espaciopotencia.com, una plataforma argentina en la qual intentarà transmetre el «valor de l’experiència» –així resa el títol del cicle– el pròxim 31 d’octubre.

«Em sembla que és un treball summament interessant perquè té a veure a dirigir des de la teva experiència, des de la teva formació (...)», recalca Roth, que considera que cada actor té «una espècie d’automètode» en el qual cada un «va traient la fullaraca i quedant-se amb les coses més essencials».

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Això mateix, treure la fullaraca, ha sigut el que ha fet amb tot el que envolta la seva vida durant els mesos de pandèmia, tot i que del món del cine ho troba a faltar «tot». «No hi ha fullaraca en el cine», assevera.

Per això i perquè el cine està al costat de totes les persones –molt més en confinaments com els que se succeeixen en diferents parts del món– quan intenten evadir-se, Roth sentencia: «És molt injust que no siguem treballadors essencials, de veritat ho dic. La cultura és essencial en aquest moment, és el que acompanya».