GIR DE GUIÓ

Lolita: «O invertia els meus estalvis en això o em llançava per la finestra»

La cantant i actriu es llança com a empresària teatral per «donar menjar a la cultura»

zentauroepp54098700 graf7166  madrid  13 07 2020   la actriz y cantante lolita f200714163503

zentauroepp54098700 graf7166 madrid 13 07 2020 la actriz y cantante lolita f200714163503 / Chema Moya

3
Es llegeix en minuts
Concha Barrigós / Efe

Lerele Producciones és l’empresa que Dolores González Flores, ‘Lolita’, ha creat per «donar menjar a la cultura», generar feina i, de passada, «no llançar-se per la finestra» durant el confinament: «Jo vaig ficar la pota posant una botiga i no la fico més. Ara poso els meus estalvis en el que sé», ha dit.

Lolita (Madrid, 1958) va presentar aquest dilluns la productora i l’obra amb què començarà a treballar, ‘Llévame hasta el cielo’, al costat del seu autor, Nacho Llorente, el director, Juan Carlos Rubio, el seu company en escena, Luis Mottola, i Juan Jiménez, director del Teatre Galileo, que reobrirà les portes el 15 de juliol, aquest dimecres, amb aquest muntatge.

«Això és la meva vida des dels 17 anys i treballo en el que m’agrada i vull treballar. No inverteixo en joies, en cases, en cotxes en viatges ni luxes», així que, diu, va decidir invertir els seus estalvis en el teatre. «Muntar una productora avui dia no val tant, simplement cal tenir-ne ganes. He ficat el que he guanyat amb ‘La fuerza del cariño’ o ‘Tu cara me suena’. Només els meus estalvis, ni bancs ni ertos», ha subratllat.

L’obra del debut

Els que es dediquen a aquesta professió, és a dir, els còmics i els titellaires, tenen, segons la seva opinió, «l’obligació» de «generar feina»: «Fa 45 anys que estic en aquest professió i cal donar menjar a la cultura, mimar-la i estimar-la, que no es mori. Cal fer coses i reinventar-se perquè ningú et vindrà a trucar a la porta».

Per al seu debut com a empresària va escollir la mateixa obra en què estaven treballant per fer «un audiovisual», és a dir ‘Llévame hasta el cielo’, que protagonitzaran ella i Mottola al Galileo fins al 30 d’agost per seguir després la seva gira per Espanya amb ‘La fuerza del cariño’. És una obra amb «‘intríngulis’», com deia la seva mare, Lola Flores, i a posar-la dempeus l’ha ajudat molta gent, entre ells el seu fill Guillermo, autor de la música original, i la seva filla, Elena, que posa la veu en ‘off’. «Han estat tots amb mi i des del primer a l’últim m’han fet preu d’amic», ha dit rient l’artista, feliç de l’amistat, la complicitat i el desinterès» que li han demostrat: «L’univers ha conspirat perquè tirés endavant».

El seu company a l’escenari remarca que estan molt il·lusionats amb el nou projecte i que tots tenen «molta feina per fer» i ha desitjat que «tant de bo això s’encomani i es faci en molts més llocs».

Homenatge a Billy Wilder

El director del muntatge ha precisat que el que està passant és una espècie de «miracle», orquestrat per «aquesta força de la naturalesa» que és Lolita, que li va trucar per fer «l’audiovisual» de «Llévame hasta el cielo» i fa un mes li va dir que també «havien» de muntar per al teatre l’obra de Llorente. «Aquest espai a l’aire lliure –amb un aforament del 60% aproximadament, unes 250 cadires– és perfecte per fer una obra que és entreteniment, un gran homenatge a ‘L’apartament’ de Billy Wilder», i pots veure-la mentre prens alguna cosa. Animo a tothom a tornar al teatre, a tornar a la vida», ha afegit.

Luis Mottola, Lolita i Nacho Llorente, aquest dilluns en la presentació de l’obra ‘Llévame hasta el cielo’ al teatre Galileo de Madrid. / EFE

L’escenari està ocupat per un «ascensor» de 18 metres quadrats, on Marcelo i Ángela debaten sobre la llibertat i la culpa i els seus límits, segons l’autor de l’obra, que creu que «no poden fer-la altres actors» que no siguin Lolita i Mottuola «perquè va ser escrita per a ells de manera més o menys conscient».

Notícies relacionades

Llorente ha assegurat que li sembla «un somni» el que ha passat amb aquesta obra, que primer va ser «teatre per llegir», després «audiovisual» i ara un muntatge en què hi ha involucrada gent «de primera línia d’aquest país». «És una gairebé comèdia pel seu llenguatge, però la història va més enllà. Una dona trasbalsada apareix en un ascensor on hi ha un home i comencen a parlar de llibertat, de gènere, de maltractament i de moltes més coses», ha descrit Llorente. És, ha conclòs Lolita, «humor negre i molt intel·ligent en la qual el ferro, les misèries, no desapareixen».

L’«audiovisual» s’estrenarà una vegada que l’obra acabi aquestes primeres funcions, que esperen que «en un futur» en siguin més, i es cobrarà per veure’l i una part anirà destinada a oenagés relacionades amb el virus», ha destacat Lolita, que no ha donat més dades sobre la seva estrena.