José Moro: «La vida sempre és un motiu per brindar»

L’any passat es va convertir en el primer cellerer de la història en entrar en la llista Forbes España dels 100 empresaris líders en innovació. I a principis de març, el president de Bodegas Emilio Moro, José Moro (Pesquera de Duero, Valladolid, 1960) rebia el premi al CEO de l’any en comunicació i influència que atorga el Club CEO Espanya. El coronavirus ja començava a aparèixer a Espanya i amb ell s’han eclipsat molts brindis.

-El llibre en què explica la seva història i la del celler l’ha titulat ‘Si lo sabes escuchar, el vino te habla’. Aquesta frase era del seu pare. ¿Què li diu, ara, el vi?

-El títol és una cosa figurativa. És més una filosofia de vida. Que s’ha de ser bona gent i anar amb el cap ben alt, com deia el meu pare, l’Emilio. En aquest sentit jo veig el got mig ple davant de les dificultats que estem passant. Avui dia no ens hem d’acovardir, no hem de veure això com una desgràcia, sinó com una oportunitat. S’hauran de fer canvis i afrontar els negocis des d’una altra perspectiva. El vi et parla perquè és cultura, perquè és saludable i, si es beu amb moderació no emborratxa, només embriaga, i treu el millor de les persones. 

-Mai s’havia posat tant èmfasi en brindar per la salut com fins ara.

-Sens dubte. Però el tema sanitari ha arrossegat altres problemes econòmics a què crec que encara no els hem vist del tot la cara. No vull ser pessimista, però crec que ara mateix la gent encara està amb l’eufòria de l’hem pogut, tot i que el virus encara hi sigui. Hem recuperat el carrer, la llum, la vida... Però també hi ha increment de l’atur, el descens important del PIB, el fre en el consum. Caldrà veure què passa i jo crec que el setembre serà el mes clau. Hem guanyat una batalla, però la ressaca serà important.

-¿I què podem fer, vostès que exporten a 70 països, quan el problema és global?

-Doncs ampliar mercat. Si abans ens centràvem en l’hostaleria i en la restauració en un 80% i fèiem poc cas de la superfície comercial i el comerç ‘online’ això ha de canviar per intentar fer front a una catàstrofe així. Haurem de capgirar el que teníem i continuar fent un celler més modern, més digital, més productiu... entendre millor tot això que està passant. Nosaltres ja vam establir les bases per fer un celler del futur. Aquesta va ser la nostra aposta.

-Mentrestant el camp ha seguit el seu cicle natural.

-I nosaltres hi hem seguit parant atenció. A l’empresa no hem fet un erto. Som uns 110 treballadors fixos més els que contractem temporalment per treballar a la vinya. 

-En la presentació del llibre es va emocionar al dir: «L’èxit no és el que tinc, sinó amb qui ho he aconseguit». Tercera generació d’un negoci familiar. 

-Fixi’s en aquesta dita: «És tan pobre que només té diners». Doncs això. Sempre he tingut la família present, amb tots els problemes que puguin sorgir en una empresa familiar. Tots hem posat l’espatlla en un projecte tan il·lusionant, des que vaig començar amb un cup que em va deixar el meu pare.

-¿És on va haver de posar l’aigua amb una tuberia cavant una rasa a pic i pala?

-Així és, allà ho explico. Marcat d’alguna forma el camí que seguiríem a Ribera de Duero.

-L’abril del 2008 van crear la fundació. Gràcies al vi porten aigua potable on no n’hi ha.

-Aquest va ser l’últim acte a què va acudir el pare. Fins aleshores havíem estat ajudant molts tipus d’organitzacions però així vam engegar el programa ‘El vi ajuda l’aigua’. Fa tres anys que porta aigua i munta depuradores a escoles de Chiapas, a Mèxic, amb resultats espectaculars: ja en són més de 150. Vam seguir a Colòmbia amb una comunitat indígena i aquest any recolzarem un projecte d’higiene i latrines per als refugiats veneçolans a Lima (Perú). La meva idea és seguir any rere any perquè és una de les coses que més alegria em dona, poder anar a visitar aquestes poblacions al novembre és una de les vivències de què més he après. A Espanya també hem donat un cop de mà al pare Ángel de Mensajeros de la Paz i a altres projectes.

-Abans no m’ha descrit la vinya.

-Aquesta setmana he estat recorrent les finques i mai havia vist el camp tan bonic, amb tanta força, amb tanta energia, amb tants carrassos petits. Està preciós, descomunal. Tot i que tot es pot torçar en l’últim moment, tot apunta que la collita serà immillorable. Amb la qual cosa tenim un altre problema, perquè si els cellers no han sigut capaços de vendre tot el que tenien i hi ha molt estoc acumulat, a veure si la collita es pot agafar sencera i a quin preu es pagarà el raïm. Amb la crisi està clar que hi haurà una demanda de vins més joves i més barats.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

-¿I vostè per què brindaria?

-La vida sempre és un motiu per brindar. Per la vida, perquè malgrat les desgràcies que porta de vegades, és meravellosa. La natura és qui ens està dient alguna cosa, que cadascú ho interpreti a la seva manera. Hem de cuidar més aquest planeta i empatitzar més amb els problemes que hi ha en la societat. Per això vull brindar per la vida, perquè contínuament ens està donant oportunitats.