ENTREVISTA

Jesús Gabriel: «Un nen que somia pot ser una cosa molt gran»

El guanyador de la segona edició del 'talent' de TVE-1, un veneçolà d'11 anys que en fa tres que és a Espanya, és un apassionat de l'òpera

ialvarez52804873 gente television jesus gabriel en prodigios200316131803

ialvarez52804873 gente television jesus gabriel en prodigios200316131803 / MOEH ATITAR

3
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Jesús Gabriel, un nen d’11 anys que va arribar el 2017 de Veneçuela amb poc més que la il·lusió de ser un gran cantant d’òpera sota el braç, es proclamava aquest dissabte guanyador de la segona edició del ‘talent’ ‘Prodigios’ (TVE-1). Parlem amb ell des del seu confinament a casa seva, a Madrid, on en lloc de jugar a la Play passa el temps tocant el piano.

Felicitats pel teu èxit. ¿Ets en casa?

Sí, tocant el piano, perquè és el que m’agrada.

Entre llàgrimes, li vas dedicar el premi a la teva mare.

Sí, perquè com que ella és cantant de líric és la que m’ho ha ensenyat tot: la tècnica, el ‘vibrato’, la veu... Ella sempre m’ha fet classes. Perquè sempre he estat envoltat de pianos, de violins...a l’orquestra. I va ser com un instint de nen petit això de voler ser músic. Tot i que no l’hi vaig dir a ningú, va ser una cosa interna. 

¿I com va sorgir això d’apuntar-se a ‘Prodigios’?

Vam prendre la decisió la meva mare i jo, perquè vaig veure una oportunitat de mostrar el meu talent musical i operístic. Havia vist l’edició de l’any passat i em va encantar, quan vaig veure l’escenari, les càmeres, l’orquestra, vaig pensar: ho intentarem.

Com emocionaves Ainhoa Arteta. Fins i tot et va regalar un mocador molt especial.

Sí. Un de Luciano Pavarotti.

¿T’agrada que et diguin el Luciano Pavarotti caribeny?

Sí, tot i que prefereixo que em reconeguin com a Jesús Gabriel.

¿Creus que aquest mocador t’ha donat sort?

Sí, els meus objectes de la sort són: les agendes del meu avi i el mocador que em va regalar Ainoha.

¿Unes agendes? 

Sí, on anotava coses com números i comptes, però va ser l’únic que em va quedar d’ell. Amb el que representen el meu avi i sempre el porto al cor físicament amb aquestes agendes.

Però no tot és sort, tu has treballat molt.

Sí, em vaig estar tot l’estiu amb la meva mare amb el piano a casa i vam començar a practicar les àries que cantaria a ‘Prodigios’.

¿I com et va al col·le?

Bastant bé. Tinc amics que encara s’impressionen al saber que canto tan bé. I als professors els caic bastant bé. I soc de lletres: m’agrada molt l’anglès i, sobretot, Geografia i Història, perquè m’agrada la història antiga.

¿Quan vas arribar a Espanya?

El 2017. El primer que vaig pensar tot just baixar de l’avió va ser: aquest és el començament d’una nova vida. I vam treballar molt dur la meva mare i jo. Escoltàvem òpera, que és el que m’agrada més, i el que em motiva cada dia.

A Instagram has penjat una frase preciosa.

Jo sempre dic que un nen materialment pobre a través de la música, dels somnis, és intel·lectualment ric. Jo animo els nens de tot el món que lluitin pel seu somnis, pel que volen ser: músics, ballarins, pintors... Un nen que somia pot ser una cosa molt gran, però amb treball, esforç i dedicació.

La teva passió és l’òpera, però ¿escoltes alguna cosa més moderna?

Sí. Música dels anys 70, 80 i 90. The Beatles, Queen, The Kiss... Aquest tipus de bandes de rock britànic.

¿I què diuen els teus amics?

És que aquesta música és la dels seus avis, perquè ells encara no havien nascut. Però m’és igual.

La teva família de Veneçuela sempre està a prop tot i que estiguin lluny.

Sí. A la meva àvia, quan li trucava em deia: «Estic aquí donant-te el millor recolzament». El meu avi m’ha recolzat amb el seu amor, perquè sempre em donava amor i em feia abraçades. 

Boris Izaguirre, presentador de ‘Prodigios’ i compatriota teu, devia posar-se content amb els teus triomfs.

Sí, ell es posava molt content.

¿Què faràs amb els 20.000 euros de premi en metàl·lic?

Seguir formant-me per arribar a ser algú gran en això.

Però li faràs algun regalet a la teva mare, que se’l mereix.

M’agradaria cantar amb ella en un gran escenari.

Notícies relacionades

La música ens pot ajudar a passar una miqueta millor aquest confinament, ¿no?

Sí, ens pot aportar moments de felicitat. La música és una gran medicina per a la tristesa i la ràbia.

Temes:

TVE