Entrevista

Peter Vives: «Un dels meus pecats és la mandra; un altre, l'enveja»

L'últim projecte còmic en què ha treballat l'actor és l'obra «Pecats imperdonables», que s'estrena aquest dijous al Borràs

zentauroepp52544371 descripci  barcelona 28 02 2020  on barcelona   el actor pet200302163221

zentauroepp52544371 descripci barcelona 28 02 2020 on barcelona el actor pet200302163221 / Robert Ramos

3
Es llegeix en minuts
Silvia Alberich

El seu aspecte galant i seductor li ha servit per interpretar personatges en sèries d’èxit com «El tiempo entre costuras» i «Velvet» (Antena 3). La comèdia també és un dels punts forts de Peter Vives Newey (Barcelona, 1987), que estrena al teatre Borràs de Barcelona «Pecats imperdonables», una obra de teatre interactiva en la qual el públic decideix el final. A més, Vives s’ha incorporat a l’elenc de «La que se avecina» (Telecinco), un altre projecte divertit per a un gentleman amb orígens neozelandesos que es planteja provar sort a l’altre costat de la bassa gran.

Reveli’m algun pecat imperdonable –o, més ben dit, inconfessable.

Ha, ha, ha. Al final, com explica l’obra, els pecats són intrínsecs a l’ésser humà, i fins i tot necessaris per a la supervivència. En el meu cas, la mandra és un d’ells. Ajorno molt i seria més eficient si no deixés les coses per l’endemà. També soc envejós, ho reconec i ho entenc, sobretot a nivell laboral.

¿Considera que no rep gaires ofertes?

Sí, però sempre vull tenir més feina. L’any passat vaig ser al Teatre Nacional de Catalunya i també vaig fer el musical ‘Rent’, i tots dos van ser tot un repte. Ara que pensava que tindria més temps lliure i que podria acabar Psicologia, em ve tot a sobre, ha, ha, ha.

Tenia entès que va començar a estudiar Física.

Exactament. El primer any de carrera em van oferir un paper, vaig estar un mes rodant, em va agradar i vaig decidir estudiar teatre. Vaig deixar Física perquè no em veia capaç de combinar-la amb el teatre. D’altra banda, la filosofia i la psicologia sempre m’han interessat, així que vaig optar per la segona, perquè la veig més vinculada al teatre i amb més sortida. Em queda un any per acabar Psicologia.

Compagina els seus estudis amb el teatre. ¿Què té aquest gènere que no li aportin els altres?

El teatre et permet viure tota la història cada dia, de principi a final, i tens un feedback directe del que acabes de fer. En televisió o cine moltes vegades surten projectes dos o tres anys després d’haver-los gravat, per això no els sents tan propers. Emocionalment, el teatre és molt més agraït, però la tele et dona visibilitat i fama i t’obre moltes portes.

També el veurem en la 12a temporada de «La que se avecina».

Sí. És una sèrie d’èxit, amb actors i un equip que fa 12 anys que hi treballen i segueixen motivats. He de dir que m’hi he sentit molt acollit. Són molt bona gent i és comèdia, així que faig doblet ara mateix amb aquest gènere.

¿Li ve de gust fer drama?

N’he fet bastant a nivell nacional, en sèries com «Velvet» o «El tiempo entre costuras». En canvi, a Espanya no se’m coneix per fer comèdia i és interessant demostrar aquesta faceta, així que per a mi és una gran oportunitat que em vegin en aquest gènere, tot i que he de dir que m’agradaria que m’oferissin més papers seriosos.

També l’hem vist a «No te puedes esconder», una sèrie hispanomexicana emesa a Netflix i Telemundo en la qual va compartir cartell amb Maribel Verdú i Eduardo Noriega. ¿Li ve de gust fer el salt a Hollywood?

Sí. M'estic esforçant molt amb l’anglès. Tot i que el meu pare és neozelandès i parlo bé l’idioma, és molt difícil tenir accent anglès americà. D’altra banda, per aspecte físic, no m’assemblo a Antonio Banderas ni a Mario Casas, que poden fer de llatinoamericans, així que em toca pencar-me l’accent. 

Parlant de físic, el seu li deu haver obert més d’una porta. 

Crec que la comèdia és una bona via per trencar amb la imatge de galant. A Espanya t’agafen bastant per l’aspecte físic. Els meus representants estan cansats de sentir coses de mi com «la seva aparença és massa anglesa», «massa maco per al personatge» o «no encaixa perquè volem algú més fort físicament».

Notícies relacionades

Al marge d’estereotips, ¿quin paper li agradaria entrevistar?

En teatre, m’encantaria fer una obra amb Mario Gas o Jordi Casanovas. En cine, amb Álex de la Iglesia, Rodrigo Sorogoyen o Oriol Paulo, que és amic meu. I, en televisió, ha sigut un plaer treballar amb Maribel Verdú i Eduardo Noriega, així que m’encantaria repetir. També m’agradaria treballar amb Quim Gutiérrez.