Nuria Sardá recupera la mantellina en homenatge al seu pare

L’ocasió ho mereixia.  Una foto d’Andrés Sardá presidia la sala. Hi va haver un minut de silenci. I quatre models històriques van retre un homenatge al dissenyador mort el setembre passat als 90 anys. I quines quatre. Martina Klein, Judit Mascó, Vanessa Lorenzo i Verónica Blume, amb encaix i mantellina, trotant molts anys després de nou pel recinte negre de la passarel·la madrilenya. Després arribarien més conjunts de llenceria sofisticada, sexi i atrevida. 

Núria Sardà, la directora creativa de la firma, recordava així els inicis del seu pare, enginyer industrial, que van ser la fabricació de l’encaix per a mantellines que després aplicaria a tota mena de peces, i a una llenceria que deixava de ser «una cosa ortopèdica» per passar a ser una cosa sensual. La picada d’ullet a la mantellina de Sardà que va utilitzar Jackie Kennedy en la seva visita al Vaticà el 1960 era evident. El fons de fotos en blanc i negre reforçava l’efecte vintage. Després arribaria el color.

«Ha sigut emocionant i alhora complicat concentrar l’univers creatiu del meu pare», explicava Núria Sardà. En un primer bloc es van veure peces dels 70, una llenceria innovadora, en color i llissa confeccionada en materials nous, peces íntimes que van ser fotografiades fa dècades per David Hamilton. 

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

«El meu pare era conscient del poder i la importància de la imatge per crear marca i marcar tendències. Ell va ser dels pioners a fer de les desfilades un autèntic espectacle». Tot això molt abans del malbaratament global de Victoria’s Secret.

Respecte als seus models, que van tornar a tancar la desfilada amb faldilles fúcsia i rosa, assegurava. «Sense la seva imatge no seríem res. Ens hauria encantat poder comptar amb totes, però poder tenir representants d’una època gloriosa és meravellós». «Feia 15 anys que no desfilàvem juntes, que és l’edat que jo tenia la primera vegada que vaig treballar amb Sardá», explicava emocionada Martina Klein.