Marta Sánchez: «Jo vaig ser la Rosalía de la meva generació»

Marta Sánchez ha tornat a fer-la grossa a les xarxes socials. Tot gràcies a unes declaracions que ha fet en una entrevista per a ‘La Voz de Galicia’, en què dona la seva opinió sobre la indústria musical del nostre país, així com del paper que hi té la dona. En les seves reflexions tracta des d’un punt de vista molt crític aspectes com la influència de l’edat en la trajectòria d’un artista, la seva percepció personal d’haver sigut manipulada per les discogràfiques, així com el seu capítol amb l’himne d’Espanya.

«Avui és molt difícil mantenir-se quan compleixes certa edat. Però no totes tenim 20 anys com Rosalía. Jo, en la meva joventut, vaig ser una Rosalía per a la meva generació. I, ull, que a ella tampoc li durarà tota la vida. Jo vaig ser un fenomen social a Espanya, em consideraven ‘sex symbol’ i vaig tenir no sé quants números u... Però igual que vaig tenir això en aquells anys avui hauria de tenir el lloc i el respecte que crec que m’he guanyat». Unes paraules de Marta Sánchez que no han caigut gaire bé a tots els seguidors de la intèrpret d’‘El mal querer’, i s’han arribat a obrir amplis debats a Twitter en què es compara el talent de les dues artistes, molts d’ells al crit de «¡Madre mía, Rosalía, bájale!». Tot i que també entren les comparatives amb altres vocalistes del nostre país, com Mónica Naranjo. 

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

No obstant, també hi ha hagut alguns usuaris que han sortit a la defensa de la intèrpret de ‘Te sigo pensando’, argumentant que a principis dels anys 90 ella sí que va ser una de les cares més populars del pop espanyol.

Per si això fos poc, la madrilenya, de 53 anys, ha deixat clara la seva opinió de com és ser artista d’èxit jove, almenys des de la seva experiència personal, de la qual afirma no haver-se sentit lliure per prendre les seves pròpies decisions respecte a la seva carrera: «És que la indústria de la música és bastant manipuladora, et dirigeixen com un producte. Al principi, moltes vegades ni tan sols m’agradava el que cantava però ho havia de cantar. També em deien com m’havia de vestir, de pentinar...».