Marina Castaño declara davant del jutge que va voler "sanejar" la Fundació Cela

La periodista Marina Castaño, vídua de l’escriptor Camilo José Cela, ha assenyalat aquest dilluns en l’inici de la vista que dirimirà si hi va haver malversació de cabals públics en la fundació que honra el premi Nobel que ella va voler "sanejar" la institució i consolidar la seva permanència a Galícia.

En el judici que se celebra a la secció sisena de l’Audiència Provincial de la Corunya, la seu del qual és a Santiago, ha confessat que sempre va anhelar mantenir el seu caràcter privat, però a causa de la crisi econòmica, per complir l’"exprés desig" del seu marit –que sempre es quedés a la seva terra natal– no hi havia més remei que entregar-lo a la Xunta.

Quatre anys i mig de presó

És el que ha dit preguntada pel fiscal Álvaro García Ortiz, que demana quatre anys i mig de presó i vuit d’inhabilitació per a Marina Castaño i les altres tres persones acusades de cometre irregularitats en la gestió econòmica d’aquesta institució ubicada a Iria Flavia, així com que s’indemnitzi el Govern gallec amb 150.000 euros.

A més de la vídua del premi Nobel, s’asseuen al banc l’expatró i exmembre del Consello de Contas Dositeo Rodríguez, la seva filla Covandonga Rodríguez i l’exgerent de l’entitat Tomás Cavanna, en el cas d’aquest últim per l’abonament precisament d’una indemnització de 150.000 euros per un controvertit acomiadament que se suposa no era tal.

Castaño ha explicat que va sondejar alternatives abans d’entregar la fundació a patrimoni públic, com una col·laboració amb Caixanova que "no va arribar a arrelar", per la qual cosa, davant de les "dificultats econòmiques" existents, no va veure cap altra opció més que atorgar-la al Govern gallec.

I al preparar-ho tot per a aquest fi la llavors presidenta va decidir, tal com ha rememorat, prescindir del director gerent per entendre que percebia "un sou que no podia mantenir la Xunta" i, a part, perquè ja havia sigut incorporada Covadonga Rodríguez, com a persona capacitada per prendre el seu relleu.

Indemnització generosa

No obstant, l’acusada ha evitat respondre a les preguntes concretes del fiscal sobre determinades dates i converses mantingudes amb motiu dels tràmits per a l’acomiadament de Cavanna, ja que –segons ha remarcat– són "molt difícils" de respondre després dels molts anys que han passat des d’aquests fets.

En qualsevol cas, ha defensat que la indemnització per l’acomiadament del llavors director gerent havia de ser generosa, ja que la seva tasca "va superar" les expectatives marcades, tot i que ha insistit que es va ajustar a la normativa ja que va ser un tràmit realitzat per l’equip comptable de l’entitat.

Garantir el futur

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

"Tot havia d’ajustar-se al que la llei dictava", ha afirmat, ja que mai va estar entre les seves intencions "faltar a la llei" en un moment "molt difícil" per a la fundació, que a més havia de "mantenir la memòria" d’un Cela que en vida es negava a traspassar el patrimoni propietat d'aquesta, en què constaven obres d’art d’autors de l’envergadura de Pablo Picasso. Així doncs, ha considerat que va obrar de la forma "més coherent" possible per garantir el futur de l’entitat.

Castaño únicament ha respost a les preguntes formulades pel fiscal i pel seu advocat, ja que ha exercit el seu dret a no declarar davant del torn de l’acusació particular i la resta de les defenses han preferit no intervenir. Així mateix, de forma prèvia al seu interrogatori, l’Advocacia de l’Estat s’ha vist obligada a abandonar la sala, ja que després del tràmit de les qüestions prèvies i el requeriment unànime de les defenses, el jutge ha entès que no es presenta cap "interès patrimonial" de l’Administració en la causa.