'Salvados': ¿Et sents de classe treballadora o de classe mitjana?

La classe obrera està en crisi i el poder inocula en les consciències la idea de desprestigi per a aquells que reivindiquen la majoria com a essència pròpia. El programa 'Salvados' de La Sexta ha volgut aquesta setmana analitzar les causes d'aquesta situació per la qual en un altre temps lluita de classes que explicava les tensions socials torna a ser reescrita per noves formacions polítiques vestides de regeneració democràtica però que esquiven la identificació amb una classe obrera que no gaires reivindiquen com a pròpia, per eludir el que es considera en ocasions un verdader estigma social. Jordi Évole ha parlat amb l'escriptor britànic Owen Jones, que en la seva obra ha recorregut de manera reiterada a explicar les raons per les quals la classe obrera està tan desprestigiada.

El programa d'Évole ha tornat a construir un discurs polifònic televisiu intencional, acurat en el pla estètic, profund en els continguts i d'argumentació consistent. Nodrit de nostàlgies i d'ambició divulgativa evident, el periodista ha tornat a crear notícia de l'entorn quotidià que envolta les majories des del punt de vista d'autor. Al final, crítica a tort i a dret. Pessimisme en vena, denúncia en veu alta. 

L'INTERÈS POLÍTIC

En opinió d'Owen Jones, la consciència de classe ha entrat en crisi com a conseqüència de la pressió del poder polític i els mitjans de comunicació, que exalcen els models de vida basats en el consumisme, el lideratge, la competència, l'emprenedoria i l'individualisme, molt més que aquells que primen la solidaritat, la col·laboració o els valors ètics. "Qui voldria ser de la classe obrera si vol dir ser una 'choni' o un 'cani'? s'han preguntat en el programa. Les majories s'autodefineixen com a classe mitjana sent en realitat d'una macro classe treballadora, assalariats amb ingressos molt inferiors als 60.000 euros a l'any. En el marc d'una massa assalariada que pateix retallades en els seus drets i salaris, en moments en què la crisi fa que els rics siguin més rics i els pobres més pobres ¿com és possible autodefinir-se com a obrer? ¿qui vol sentir-se satisfet al ser enviat a galeres a pesar que li regalin un rem?

¿EN QUINA CLASSE T'INCLOUS?

Els ciutadans en la seva gran majoria s'autoinclouen en la classe mitjana, quan probablement en l'estructura empresarial o jeràrquica el seu paper s'engloba majoritàriament en la classe obrera conceptual clàssica, aquella en què l'obrer és el que treballa a canvi d'un salari i no és propietari dels mitjans de producció. Aquest convenciment generalitzat respon als missatges de "divideix i venceràs", segons Owen Jones, que injecten fonamentalment els polítics per eludir la responsabilitat del poder públic davant les ineficiències del sistema. 

L'INDIVIDU, ¿RESPONSABLE DEL SEU DESTÍ?

No obstant, els mitjans de comunicació i els poders públics han inoculat de manera conscient o inconscient una cosmogonia en què es pensa que el benestar depèn més d'elements personals que de l'acció d'aquells que ostenten el poder o de la política econòmica. Jones defensa que les polítiques neoliberals de Margaret Thatcher i Ronald Reagan van ser la llavor que va aconseguir que els problemes socials es consideressin personals; "si va malament en la vida és perquè no es té talent o no s'ha treballat prou". Aquest plantejament repetit fins a la sacietat, fins i tot des de plataformes teòricament d'esquerres, erosiona la base que serveix per justificar el control ciutadà del que és públic i de les minories dirigents. 

AUTOPROTECCIÓ DE LES CLASSES DIRIGENTS

La convicció que els que componen la classe obrera no tenen preparació o viuen dels subsidis públics i són vulgars és un altre dels paradigmes que tendeix a protegir la posició de les classes privilegiades i les jerarquies premiades pel sistema social i que lluiten intrèpidament per protegir la seva posició enfront de majories cada vegada més qualificades. Owen Jones considera que els mitjans de comunicació tendeixen a protegir menys els interessos dels més desafavorits que els de la banca i els personatges influents, per exemple. Els mitjans de masses caricaturitzen la classe treballadora i, d'aquesta manera, trenquen la identificació de classe per a les majories, mitjançant l'erosió de l'honorabilitat del fet de ser empleat. 

EL NOU OBRER NEOLIBERAL

Notícies relacionades

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó

'Salvados' ha analitzat també per què les capes més desafavorides curiosament voten formacions polítiques que defensen polítiques neoliberals, que tendeixen a establir privilegis a les classes propietàries dels mitjans de producció. La crisi dels sindicats també emana d'aquesta difícil identificació amb la classe obrera. La defensa col·lectiva s'esquerda. 

LA CLAU PER AL FUTUR

Owen Jones considera imprescindible reforçar el paper dels sindicats com a garants dels drets col·lectius de les majories assalariades, no obstant constata que l'afiliació s'ha reduït a la meitat des de principis dels anys 90. "Els canvis no es produeixen per la generositat dels poderosos", opina Owen. En la seva opinió la clau serà que l'esquerra trobi una nova forma de comunicació" i que s'acabi d'una vegada per sempre amb l'excessiva desigualtat entre classes.