Una vetllada amb García Lorca

Pensar en Federico García Lorca allunyat de la crueltat d'aquella mort que el va elevar a mite. Així es va recordar dimecres el poeta. En el millor moment de la seva fama, alegrant-se d'estar-lo vivint amb els amics, menjant i bevent, estrenant el seu teatre amb un gran acte. Més viu que mai. I a Barcelona, un escenari amb el qual no se l'acostuma a associar però que va ser fonamental en la seva trajectòria. Hi va venir altres vegades, però de l'estada més llarga i fructífera es compleixen ara 80 anys. Va ser llavors quan Margarida Xirgu va protagonitzar al Teatre Principal l'estrena absoluta de Doña Rosita la soltera.

No ha sigut un organisme oficial qui ho ha celebrat sinó l'hotel que el va acollir durant els quatre mesos, de setembre a desembre, que va durar la seva estada el 1935, quan només faltaven set mesos per a l'inici de la guerra, i vuit per a la seva mort. El Majestic va recollir el guant llançat pel periodista Víctor Fernández, gran coneixedor de Lorca, i va celebrar l'ocasió amb un sopar en què Laura García Lorca, neboda del poeta i presidenta de la fundació, va ser la figura central. Al saló de l'hotel, una vitrina mostrava memorabilia. Una fotografia de l'estada del poeta a l'Argentina que el mostra trist i abstret. Un exemplar del Romancero gitano dedicat a Josep Palau i Fabre, llavors un dels joves periodistes que el perseguien i que li va fer una de les millors entrevistes, o l'esbós original per al cartell de Doña Rosita, obra de Grau Sala.

 

El sopar va transcórrer al ritme dels plats creats pel xef Nandu Jubany, que va preparar un il·lustrat banquet seguint el millor estil dels anys 30, amb llagosta Thermidor, poularde rôtie i altres plats d'èpoques passades degudament posats al dia

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

-sense oblidar el maridatge vinícola firmat per Quim Vila-. Culminat amb un armanyac el raïm del qual es va recollir al mateix temps que Lorca disfrutava de Barcelona i que ha reposat a la bóta 79 anys abans d'arribar a l'ampolla. ¡Impressionant! Els comensals ho van degustar amb unció i el moment va propiciar el record. Gràcies a un text llegit per Laura García Lorca es va poder imaginar Lorca a la Rambla, el dia de Nadal, dedicant la funció a les floristes de la Rambla -«Ningú que visiti Barcelona pot oblidar aquest carrer que les flors converteixen en un insospitat hivernacle», va escriure i va llegir llavors-. Però també l'aspecte vulgar amb què el va descriure Palau i Fabre -en un altre dels textos llegits-: «Vulgaritat que, naturalment, desapareixia a l'instant que prenia la proa de la conversa, i ell la prenia sempre»-. Lorca, que no se'n perdia cap en la seva apoteosi barcelonina, també va assistir a les funcions de Bodas de sangre, Yerma i la seva adaptació de La dama boba que es representaven a Barcelona per aquelles dates. Però també va tenir els seus moments més íntims quan se'l va evocar visitant la tomba d'Albéniz al cementiri de Montjuïc o en el retrobament amb el seu estimat Dalí, després d'un llarg i molt sentit allunyament.

UN ALTRE HOMENATGE / L'any 35 també se li va tributar al Majestic un sopar homenatge on van assistir Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra, Joan Puig i Ferrater i María Luz Morales. Els participants van pagar 17,50 pessetes, molta pasta llavors. «A Federico li agradava la cervesa, el vi i el rom», diu la neboda. O el que és el mateix, a Federico li agradava la vida i les seves celebracions.