Adrià porta a la Xina la llegenda d'El Bulli

Ferran Adrià afirma que l'entesa exigeix estudi, i per a això ha portat a Pequín el seu manual El Bulli 2005-2011: set volums que cataloguen milers de receptes i practiquen l'autòpsia al més gran temple culinari del segle. És el resultat de les auditories de final de temporada al seu restaurant i ha sigut traduït al mandarí abans que al castellà perquè no hi ha indústria que no necessiti avui la Xina. El cuiner confessa que el contacte amb la gastronomia real del país asiàtic a Austràlia (els restaurants xinesos a Occident acostumen a atemptar al paladar i al decòrum) el va deixar en estat de xoc i que seran necessaris 30 o 40 anys més per conèixer-la: «¿Per què beveu aigua calenta o mengeu amb te? Estem ansiosos de descobrir la vostra cultura», va dir.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

I encara hi ha més preguntes que pretén respondre el seu manual: ¿per què s'acompanya el menjar amb pa a Occident?, ¿té sentit que ho faci un restaurant de tres estrelles Michelin o que serveixi formatges que pots comprar en una botiga especialitzada?

Adrià sembla cansat en un hotel pequinès. Acaba d'aterrar i la seva gira xinesa, que el portarà els dos pròxims dies a Xangai i Shenzhen, empalma amb la nord-americana. Un té por que es ventili l'assumpte amb fredor funcionarial però agafa el micro i acciona la dinamo: improvisa, braceja, busca la complicitat del públic, recorre a exemples pròxims i eludeix la prosopopeia gremial, enllaça Le Corbusier amb Picasso i el Neolític amb l'imperi romà o ocupa tot el torn de preguntes amb la primera que li fan per explicar-li a un periodista xinès les diferències entre cuina molecular i avantguardista. I d'aquesta tempesta d'idees en sorgeix la cortesia del savi que redueix el més complicat al més senzill per a la digestió d'audiències culturalment i geogràficament allunyadíssimes.