¿I què és l'austeritat?

Pompa a Porto Jeli. Com cada any, Anna Maria i Constantí de Grècia reben la seva família per vacances a la coneguda com a riviera hel·lena. I el primogènit, Pau, la seva dona, Marie Chantal Miller, i els fills de tots dos no tenen pudor a donar compte per Instagram  i Twitter de la seva dolce vita a la Grècia del tercer rescat.

No han faltat les excursions a Spetses, illa pròxima, on Anna Maiía i els seus néts han documentat les seves «evening promenades» immortalitzant fins i tot com disfrutaven de «les millors pizzes» a la pizzeria Padrino.

També a la luxosa vila de Porto Jeli s'ha deixat veure tota la família, i fins i tot la princesa Marie-Olympia posava a la piscina, de 30 metres quadrats. A l'Árgòlida del Peloponès, a una distància de tres hores en cotxe d'Atenes, la destronada família reial disfruta per fi d'una vida regalada, després d'haver passat dècades embrancats en disputes amb les autoritats i sense posar un peu al país. Ara, en un dels moments polítics més agitats, viuen immunes a tot a la luxosa zona residencial que també alberga Guillem i Màxima d'Holanda o acabalades famílies d'armadors grecs, com els Vardinoiannis i els Niarchos.

Fa dos anys, Constantí i Anna Maria van tornar per fi a Grècia, amb intenció de quedar-s'hi. Van vendre la mansió on havien viscut durant més de tres dècades a Londres per 11,5 milions d'euros. El negoci no els va sortir malament. Davant la impossibilitat de recuperar cap de les antigues propietats reials, van comprar la seva nova residència per cinc milions d'euros: només la meitat del que li va costar al seu anterior propietari, un empresari libanès, edificar-la. La premsa grega, poc amiga, com la majoria de la població, de l'antiga família reial, no va trigar a denunciar irregularitats: la compra s'havia fet a través d'una empresa offshore amb seu a Xipre. I a més de 12 dormitoris, la mansió té una platja privada.

Les organitzacions ecologistes denuncien aquesta pràctica cada vegada més habitual; gairebé tots els residents de la zona barren el pas amb tanques il·legals a camins i platges, per evitar l'accés públic. Moltes construccions, afegeixen els ecologistes, no tenen permís d'edificació.

En contra del que es pogués inferir, l'antiga família reial no renega del Govern d'Alexis Tsipras, que ha promès, entre altres coses, acabar amb els privilegis de l'oligarquia. Just després de les eleccions que va guanyar Syriza, Constantí explicava a The Times que Grècia «ha patit molt»

 

SEnD«hem de donar-li una oportunitat al nou líder», va declarar, afirmant que veu esperança en les polítiques contra l'austeritat-.

De fet, va qualificar d'«exage-

 

radament dures» les mesures imposades a Brussel·les. «És difícil, però han de tractar-nos com a iguals», llançava un missatge a Merkel.

Un posicionament si més no ambigu per a algú que no va acceptar mai ser un ciutadà més. En el cop militar del 1967, es va sotmete primer a l'Exèrcit i poc després va intentar un contraatac que va fracassar. Va haver d'anar a l'estranger, des d'on, segons ha revelat la premsa grega, va oferir col·laboració al règim a canvi que el deixessin tornar.

Litigis amb l'Estat

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

En el 74, després del retorn a la democràcia, un referèndum va convertir Grècia en una república parlamentària. Començaven dècades de litigis per a la família reial, centrats en l'exempció fins al moment de pagar impostos i en les seves tres principals propietats, els palaus de Mon Repos (Corfú), Tatoi (a prop d'Atenes) i Polidendri (Agia Larissa). El 1992 es va arribar a un acord intermedi amb el Govern de Konstantinos Mitsotakis, però quan va arribar al poder el socialista Andreas Papandreu va tallar en sec. Els tres palaus van ser expropiats i va ser desposseït de la ciutadania grega, a menys que s'empadronés en alguna localitat, jurés la Constitució i renunciés a futures reclamacions al tron.

La justícia grega els va denegar les seves reclamacions. Finalment van recórrer al Tribunal d'Estrasburg, que va dictar que l'Estat els havia d'indemnitzar amb 13,7 milions d'euros que Atenes va treure, no sense sarcasme, del fons destinat a «catàstrofes naturals». Constantí i la seva família segueixen sense tenir passaport grec, però això no els impedeix disfrutar despreocupadament de la vida a Porto Jeli.