Maria del Mar Bonet, doctora reivindicativa

Maria del Mar Bonet no va desaprofitar l'oportunitat de defensar les seves conviccions culturals, lingüístiques, ahir a Palma en la seva investidura com a doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). En el parlament, la seva «primera lliçó magistral», com la va presentar el rector, Llorenç Huguet, va posar l'accent en la llengua («quan dic llengua vull dir clarament, inequívocament, la llengua catalana»), va rendir homenatge a la tasca dels docents i va al·ludir a la «riquesa cultural que l'Estat espanyol ha perdut amb la seva pobresa de mires».

Va ser un acte escalfat per un rotund discurs de l'escriptor i catedràtic Damià Pons, que va destacar la «perseverança» de la trobadora en els seus 48 anys de carrera malgrat la censura inicial, «l'apatia de les institucions autonòmiques», el domini de la música en anglès i castellà, les dificultats «de la cançó d'autor en general i la catalana en particular», i la «rapinya» de la pirateria.

Vestida amb la toga i amb el birret tal com dicten els cànons de la indumentària acadèmica, Bonet va assegurar que la distinció anava «molt més enllà» dels seus somnis i va retrocedir fins als seus inicis, a les cançons del seu germà Joan Ramon i al salt que va fer a Barcelona per estudiar a la Massana. I als primers passos amb Els Setze Jutges, quan el propòsit era «retornar la llengua catalana a les cançons i crear una nova cançó popular a imatge de la nova cançó d'autor francesa».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

EL PAÍS MEDITERRANI / Va recórrer les seves col·laboracions, en particular les que basculen al voltant d'«aquest país», va dir, que ella anomena «Mediterrània», de Manolo Sanlúcar i Paco Cepero a Mikis Theodorakis i les Joventuts Musicals de Tunísia, i va lamentar les «guerres i convulsions» del món àrab i el Pròxim Orient, on va establir tantes complicitats amb músics de qui ha perdut el rastre. «¿Què se n'ha fet d'aquella escola de música de Damasc on els vaig trobar?». Va reconèixer els seus poetes, com Rosselló-Pòrcel, Ramon Llull i Blai Bonet, i va augurar un compromís musical amb «uns quants discos que esperen sobre la taula».

Parlament prolongat amb cançons, ja sense birret, acompanyada per Borja Penalba (guitarra) i Andreu Riera (piano): Cavallet de serp (record a Guillem d'Efak), Les illes, Dansa de la primavera, Mercè, De sentir, Inici de campana, Alenar, No puc dir el teu nom, Què volen aquesta gent i la coral de la UIB unint-se a De llaurar, Blaus i sol de roses blanques i El pi de Formentor. Esplendoroses, en plenitud vocal. L'audiència, amb assistents com Miquel Barceló i el baríton Joan Pons, absorta en els seus emfàtics girs. La distinció, naturalment, enxampa Bonet treballant: la setmana que ve, el 25 i 26 de febrer, actuarà a Madrid (sala Clamores).