El 'hit' de l'estiu per fi és 'chic'

Amb permís de Georgie Dann, la cervesa del qual es va quedar sense gas, Get Lucky ha estat la cançó de l'estiu. La cançó de l'estiu del segle, ha dit algun entusiasta. Un gran tema en tota regla, que enganxa a la primera escolta. En sap molt d'això Nile Rodgers, coautor de la peça firmada juntament amb el duo francès Daft Punk i el raper i productor de Virgínia Pharrell Williams, que en va escriure la lletra i la va cantar. Per alguna cosa a la seva guitar­ra, una Fender Stratocaster com la que usaven Jimi Hendrix i Kurt Cobain, li diuen The Hit Maker, la fàbrica de hits.

Rodgers, que dijous va fer 61 anys, no serà tan mundialment conegut com Mick Jagger, Paul McCartney o Bruce Springsteen, però és un gegant. No només va ser la meitat de Chic, grup novaiorquès que el 1977 -mentre el punk sacsejava Europa- va emergir per a més glòria del funk i la música disco, sinó que durant quatre dècades ha contribuït a la grandesa de molts. La llista és llarga, i de categoria: Diana Ross, David Bowie, Duran Duran, Madonna, Sister Sledge, The B-52's... En les carreres de tots ells va aparèixer com a productor, i a tots els va anar bé, o molt bé. Madonna va triomfar a partir de Like a Virgin i Bowie va ressorgir gràcies a Let's Dance, per exemple.

La guitarra de Rodgers, àgil, esplèndida, diabòlicament rítmica i reconeixible de seguida, en té la culpa. Comença a sacsejar el seu canell gràcil esquinçant les cordes i el sistema nerviós trasllada als peus l'impuls de moure's. Una cosa així va tenir lloc durant la gravació de Get Lucky, als estudis The Electric Lady (creats per Jimi Hendrix) de Nova York. Daft Punk tenien una versió de la cançó feta amb teclats. Rodgers els va demanar que deixessin sonar només la base rítmica i sobre ella va parir el riff que dóna vida a la cançó de l'estiu. Una senzilla roda de quatre acords (en la versió bàsica, si menor setena, re, fa sostingut menor setena i mi) que no canvia en cap moment. Sembla fàcil.

Pharrell Williams es va encarregar de la lletra, que va sobre festes i trobades nocturnes, i insta: «Get Lucky». Literalment, «tingues sort», tot i que donat el context es pot pensar que el murri poeta convida a arreplegar alguna cosa. «Va sobre una connexió amb algú, una connexió d'una manera no necessàriament sexual», raona Williams, però la gent sospita d'ell perquè és un luxuriós i -casualitat- també dóna veu a una altra de les cançons de l'estiu, la golfa, polèmica i hipersexual Blurred Lines, de Robin Thicke.

Nile Rodgers i Daft Punk són amics des de fa anys. Es professen admiració mútua i es van conèixer el 1997 a la festa que els francesos feien a Manhattan per presentar el seu disc Homework. Daft Punk són els parisencs Thomas Bangalter (1975) i Guy Manuel de Homem-Christo (1974). Sempre apareixen coberts amb cascos robòtics, molt eficaços per mantenir l'enigma sobre les seves cares. Ja eren superestrelles del pop electrònic i Get Lucky els ha posat a l'abast de tothom. És la cançó més escoltada de la història en un sol dia a Spotify, i ha despatxat set milions de còpies, un oceà de vendes en els temps de la pirateria.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

«Quan penso en com va anar tot...», reflexionava fa unes setmanes Rodgers, recordant la sessió en què va sorgir la cançó, perplex per la colossal dimensió d'aquestes notes. I això que està acostumat a triom­far. Algú es va molestar una vegada a comptar els diners generats pels èxits que havia compost, o en què havia participat: 1.500 milions d'euros, tot un PIB. Freak out, I want your love, Good Times, Le freak...Un cançoner exuberant que va crear amb qui va ser la seva mitja taronja a Chic, el baixista Bernie Edwards, que penosament va morir el 1996, als 43 anys, a l'habitació d'un hotel de Tòquio, on el va anar a buscar una pneumònia fulminant hores després d'un concert.

Les dues úniques cites de Chic a Catalunya donen compte de la varietat del seu públic. El 2006 van estar al Sónar, i tres anys després, a Cap Roig. Van sortir a collibè les dues vegades. Aigua i oli que aquest home va saber barrejar. Rodgers, el jovenet que tocava en sessions d'estudi (amb Aretha Franklin, entre altres) i que es pot considerar un pare del rap (el baix de Good Times va inspirar Rapers delight, llavor del gènere), es troba avui amb un dels esclats més grans de la seva vida. Get Lucky. Estava escrit.