La sang catalana de Los Morancos

Enxampats a la Boqueria, on la seva àvia els portava de petits, Los Morancos-Jorge i César Cadaval-es van prestar amb infinita paciència a deixar-se fotografiar amb els seus fans entre un reguitzell de piropos: «Guapos», «Sou molt bons»... Poca gent sap que la seva mare era veïna del Poble-sec. «Va conèixer el nostre pare al Romea. Ell era el mànager d'Antonio Machíni ella treballava a l'office», aclareixen. Així doncs, la història de Los Morancos va començar a l'emblemàtica sala del Raval. «Som andalusos per sobre de tot però portem Catalunya al cor, la nostra mare ens va inculcar l'amor per aquesta terra i l'adorem», deixa anarJorge en el català que va aprendre de la «iaia». La que els portava a la Boqueria «a comprarbacallà i no va dir res».

Els còmics han triat Barcelona per estrenar el seu nou espectacle,Risoterapia, que es podrà veure al Coliseum fins al 23 d'octubre. És la millor medicina per a aquest temps en què els ànims estan malalts. «Cal estrènyer-se el cinturó i somriure a la vida, que són dos dies. I no en gastarem un per pensar i un altre per caure!», sentència el petit dels germans.

Anuncien que a la seva nova obra s'enfunden la bata blanca i el fonendoscopi per envestir contra les retallades de sanitat, la televisió, els polítics -«que deixin el xòfer i vagin en autobús i s'abaixin els sous»-,

l'atur... «Ho critiquem tot. La crisi ens afecta a tots. La faràndula també està cada dia pitjor», lamenten els actors, que es posen a la pell d'un catedràtic de Medicina i d'un metge, i també, en el de les reclamades Antonia i Omaita.

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

EL CASAMENT DE CAYETANA D'ALBA / El públic assistirà, a més a més, al comiat de soltera de la duquessa d'Alba. La nit de noces la recrearan, diuen, quan s'hagi consumat. «La respectem molt, ens tracta de manera fabulosa i ens sembla perfecte que faci el que vulgui, com tothom. Sembla que en aquest país a partir dels 60 anys ja no pots viure».

Ells viuen molt de gust a la seva Sevilla natal. «Ens encanta Barcelona però aquí la vida és més atropellada per la feina, la gent corre més, és més estressant. S'ha perdut el veïnatge», comparaCésar. «Però és una ciutat molt acollidora i amb moltes coses precioses. Cada vegada hi ha més turisme. Nosaltres de petits anàvem a Palamós». ¿El que els fastigueja més? «Els radars», coincideixen. ¡És que et retraten fins i tot les burilles que et treus del nas!», afegeixJorge.