Una mostra destapa el passat de Kubrick com a fotògraf

El geni de Stanley Kubrick (1928-1999) no només apareixia a través de la lent de la càmera de vídeo sinó que també va aparèixer a través de l'objectiu de la màquina de retratar. Abans de ser un dels cineastes més reconeguts de l'últim segle, també va ser fotògraf. Així ho descobreix una mostra organitzada al palau Cavalli-Franchetti de Venècia, que recopila 200 instantànies fetes pel director de La taronja mecànica entre els anys 1945 i 1950. L'exposició, que es podrà visitar fins al 14 de novembre, dóna testimoni del talent precoç de Kubrick, que es va convertir per casualitat en fotògraf als 17 anys al ser-li denegat l'accés a la universitat. El director de 2001: una odissea de l'espai va vendre el seu primer negatiu, en què va immortalitzar un venedor de diaris, a la revista nord-americana Look el dia de la mort del president Franklin D. Roosevelt (el 12 d'abril de 1945).

A finals dels anys 40 va fer molts fotoreportatges per a aquesta publicació, de la qual es va convertir en el treballador més jove de la plantilla, sobre la vida quotidiana als Estats Units de la postguerra. Va retratar, per exemple, la jornada laboral d'un nen enllustrador de sabates de Brooklyn, l'ambient del campus de la Universitat de Colúmbia i l'epopeia del jazz

a Nova Orleans. Totes les sèries d'imatges tenen en comú que estan presentades com una narració en què se succeeixen escenes i activitats quotidianes dels protagonistes de les fotografies.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

20.000 NEGATIUS / A la mostra, titulada Stanley Kubrick, fotògraf i que es va inaugurar coincidint amb l'obertura de la 67a edició de la Mostra de Venècia, també s'exposen curiosos retrats de treballadors del circ, imatges del famós boxejador Rocky Graziano després d'una derrota al quadrilàter, fotografies dels actors Montgomery Clift i Betsy von Füstenberg, que llavors debutava a Broadway, i també autoretrats del joveníssim Kubrick, sempre amb una càmera a la mà. I com que darrere de cada estrella s'amaga una llegenda, la història de la reaparició d'aquestes imatges fetes pel cineasta no s'escapa de la tradició. En efecte, l'exposició s'ha fet gràcies als més de 20.000 negatius descoberts a la Biblioteca del Congrés de Washington i al Museu de Nova York per Rainer Crone, professor d'història de l'art. «Eren en bosses de plàstic plenes de pols», recorda el catedràtic alemany.

Crone, que explica que Kubrick va descobrir la fotografia gràcies al seu pare, que li va regalar la seva primera càmera als 13 anys, també subratlla que el cineasta «va inventar un concepte nou de fotografia que consistia a narrar històries amb imatges fixes». Una tècnica que li va permetre fer els seus primers passos a Hollywood, ja que de les fotonarracions que va fer per a Look va néixer el seu primer curt, Day of the fight, sobre la vida del boxejador Walter Cartier. El que va venir després, ja és part de la història del cinema.