DANSA CLÀSSICA A LA RUSSA

El Ballet del Kremlin tanca el festival de Peralada amb 'Giselle' i 'Romeu i Julieta'

2
Es llegeix en minuts

Dos espectacles de ballet clàssic han estat el tancament amb bona entrada de la 22a edició del Festival del Peralada marcada per la irregularitat en l'acceptació de les seves ofertes. Els títols presentats pel Ballet del Kremlin,GiselleiRomeu i Julieta(amb Igor Yebra), han tornat a demostrar que el públic aposta per noms i obres de renom a l'hora d'escollir un espectacle d'estiu. I, en aquest cas, s'ha de dir que hi havia escasses possibilitats d'error per la solvència d'una companyia que, a l'afrontar peces d'aquest repertori, garanteix uns mínims de qualitat exigibles.

Tradició clàssica a la russa. La funció de dissabte deGiselleva transcórrer d'acord amb els paràmetres previstos. Un conte de fades que pretén anar més enllà de la faula a l'hora de repartir missatges, però que no sempre ho aconsegueix. Hi ha una aproximació al retrat d'una societat de l'època en què va ser creada l'obra, a mitjans del segle XIX, a partir del llibret de Théophile Gautier i la música d'Adolphe Adam. I el dibuix dels personatges respon a una determinada tipologia ideològica: un duc frívol però al final més bo que el pa, una Giselle somiadora a qui es pot enganyar, una mare amb por al poder i uns nobles malalts de feudalisme.

Però el pes de les coreografies originals de Coralli i Perrot és massa fort per pensar en aspectes que no toquen. El Ballet del Kremlin, nascut després de l'extinció de l'URSS, és fill natural del Bolxoi amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta, entre aquests el d'una estètica antiquada amb què és difícil estavellar-se, però que mai acaba de marcar la diferència. Inevitable cartró pedra escènic amb aquest colorit tan típic i tòpic dels muntatges dels països de l'Est, i un rigor tècnic i gairebé militarista a l'hora de posar a ballar uns bons intèrprets.

Una agitada primera part

Notícies relacionades

L'agitada primera part plantejada amb solos i passos a dos dels protagonistes i el suport de coreografies pròpies d'una celebració popular discorre sense sorpreses. Aidar Xaidullin (Albrecht, duc de Silèsia) ens arriba a convèncer amb el ball del seu enamorament de Giselle (una suggerent Alexandra Timofeeva) però no tant del procés de la seva marxa enrere quan apareix la seva promesa Batilde (Ekaterina Cristoforova) i que porta la protagonista al suïcidi. Kirill Ermolenko compon el venjatiu guardaboscos Hilarió, enamorat de Giselle, i brilla també Roman Martixkin (Wilfred)

Però on el muntatge creix en intensitat poètica i coreogràfica és quan apareixen leswillis --joves mortes durant els balls que es converteixen en fantasmes--, comandades per la seva reina Myrtha (una inspirada Olga Zubkova). Espectaculars danses espectrals, entre llums i ombres. Anades i vingudes amb bells passos a dos d'Albrecht i el fantasma de Giselle, amb totes les ballarines en escena. I, com és natural, un final trà- gicament romàntic.