Parc Arqueològic Mines de Gavà

Gavà vol promocionar les seves mines prehistòriques: «Pel seu valor, mereixen més reconeixement internacional»

Són les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita

Abans de la pandèmia l’equipament era visitat per unes 30.000 persones cada any

Gavà vol promocionar les seves mines prehistòriques: «Pel seu valor, mereixen més reconeixement internacional»

Àlex Recolons / ACN

2
Es llegeix en minuts
ACN

A Gavà (Baix Llobregat) hi ha les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de variscita, mineral amb què s’elaboraven ornaments. Tanmateix, més enllà del món acadèmic, són poc conegudes fora de les nostres fronteres.

«Pel seu valor arqueològic, es mereixen més reconeixement internacional», lamenta la directora del Parc Arqueològic Mines de Gavà, Noemí Casado. Per corregir aquesta anomalia, coincidint amb el 30è aniversari de les primeres visites a les mines el 1993, els seus gestors les volen promocionar a l’exterior. També s’han proposat tornar a les xifres de visitants d’abans de la pandèmia, quan 30.000 persones s’acostaven cada any al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Les mines neolítiques de Gavà es van descobrir el 1975 quan unes obres d’urbanització al barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Tot i que eren conegudes per molts veïns, que d’antic les van utilitzar, no va ser fins a tres anys després que es van iniciar les primeres excavacions. En el dia d’avui es coneix l’existència d’unes 100 boques de mina repartides en una extensió de més de 200 hectàrees i les excavacions continuen al sector de les Ferreres.

Preservar i difondre aquest jaciment miner

Les primeres visites guiades a les mines van començar el 1993 i no va ser fins al 2007 que es va inaugurar el Parc Arqueològic Mines de Gavà, equipament creat amb l’objectiu de preservar i difondre aquest jaciment miner. Aquí, els visitants poden veure galeries originals per captar la magnitud del jaciment i recórrer la recreació d’una mina per entendre com era treballar al seu interior fa 6.000 anys.

Durant l’excavació de les mines de Gavà, que una vegada esgotades es van utilitzar molts cops com abocadors, s’han recuperat restes singulars com el crani trepanat i, especialment, la Venus de Gavà (data entre els anys 4.000 i 3.750 aC), representació antropomorfa femenina de ceràmica trobada en diferents trossos i a diferents nivells al pou de la mina 16 entre els anys 1992 i 1994. Aquestes peces es poden veure al Museu de Gavà inaugurat el 1978.

Recuperar visitants i projectar-se a l’exterior

Noemí Casado, directora de la Unitat de Patrimoni de l’Ajuntament de Gavà i del Parc Arqueològic, explica que abans de la pandèmia l’equipament era visitat per unes 30.000 persones cada any i que l’objectiu és tornar a aquestes xifres a curt termini després d’anys «complicats» per la pandèmia.

Per arribar a aquest objectiu, Casado assegura que han de «fer-lo notori» en altres espais, com fora de Catalunya, on encara és bastant desconegut. La directora recorda que el Parc Arqueològic Mines de Gavà es va inaugurar el 2007 en plena crisi econòmica i després d’una inversió de 9 milions d’euros, cosa que va fer que «potser» no s’invertís el necessari en la seva promoció.

Notícies relacionades

Tanmateix, Casado creu que el Parc Arqueològic és el principal centre d’interpretació del neolític de Catalunya i que té els ingredients necessaris per ser una parada obligada de molts visitants estrangers. «A l’àmbit acadèmic es té constància d’aquestes mines arreu del món, però necessitem anar més enllà», insisteix.

Llegeix totes les notícies de Gavà a EL PERIÓDICO Gavà

Temes:

Gavà