Menú del dia: Transatlàntic, ‘born in 1984’

Després d’una última entrega amb sortida de la Ciutat Comtal inclosa (Can Vilà, a Granollers), és procedent tornar-hi, que, si no, se sent abandonada. I ja que es fa, es torna ben dins, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. En aquesta ocasió, en lloc d’afrontar-lo des de ‘dalt’, com va ser el cas de la visita al magnífic Asorey, toca assaltar-lo des de ‘baix’. M’hi va convocar la Mar, una de les primeres persones que vaig conèixer en aquest curiós món de la gastronomia, que conservo com a amiga des d’aleshores i que freqüenta avui dia la zona.

Cicerones així és el que vol un, perquè que et portin al Transatlàntic significa que et porten a un lloc dels que fan barri. El reconeixereu malgrat la seva aparent falta de rètol, perquè les seves vidrieres bé l’identifiquen. Si se us passa aquest nimi detall, també el podreu reconèixer perquè, tal com entres i rere la barra, hi ha una porra futbolera ben nodrida d’apostes setmanals de la nombrosa parròquia que acudeix al local. I un detall addicional: després d’assenyalar-te quina és la teva taula i seure, et col·loquen a la vora una pissarra XXL que conté el menú del dia.

La claredat del menú, amb 7 opcions de primer i 15 (¡sí, 15!) opcions de segon contrasta amb els dubtes que et genera escollir, perquè sobre el paper tot apunta maneres. Malgrat la predilecció d’un en concret, em vaig abstenir (aquesta vegada) de la fideuà, l’escudella i l’arròs a la cubana (que vaig veure passar i que no feien gens de mala pinta) i em vaig llançar a buscar el caldo de cigrons.

Que importantíssim que és menjar llegum i quin encert haver escollit aquest plat. Perquè era dens ‘ma non troppo’, perquè tenia abundància de saborosos trossos de xoriço i perquè ve rematat amb bleda, verdura per la qual, tot i carregar amb el seu estigma, ahir, avui i sempre trencaré les llances que calgui. Sí a la bleda.

No tinc cap dubte que, entre l’abundant oferta de segons, vaig deixar de tastar interessants opcions (¡quin drama, caldrà tornar-hi!), però soc molt i molt feliç amb el filet de poltre escollit. Perquè estava fet amb el mateix encert dels filets que fan a la meva adorada Bodega Josefa, acompanyat a més d’unes patates fregides que arrodoneixen la jugada. Assequible i bona, no en va va ser l’aliment de moltes generacions.

Notícies relacionades

Menús de migdia: 4 restaurants de fora de Barcelona per menjar bo, bonic i barat

11 restaurants on es pot menjar formidablement al migdia per menys de 20 €

Les postres, natilles: servides en gotet individual amb la seva branca de canyella per càpita. Petitones però suficients. Dinar complet. Satisfacció tota a sobre d’unes estovalles en quatre idiomes.

Amb el Transatlàntic, el Born té un bon puntal. I no està sol. Alegria per als veïns i els que freqüenten/freqüentem el barri. Perquè és qüestió d’anar separant el gra de la palla i adonar-se de la collita que hi ha. Per acabar-ho d’adobar, al sortir del lloc es disfruta d’un entorn preciós que també mereixem disfrutar, carai.