Reobre l’Alt Heidelberg i resulta que té fans

Aquest diari va ser imprecís i per la imprecisió en periodisme sempre cal demanar disculpes: EL PERIÓDICO va informar en primícia que l’Alt Heidelberg reobriria a finals de febrer després de 19 mesos tancat per la pandèmia i el «finals de febrer» va resultar ser massa elàstic.

També és cert que de vegades llegim el que volem llegir. Amb entusiasme vaig quedar amb el meu fill i el nostre amic comú Tío Pana a l’Alt Heidelberg el diumenge 26 de febrer, per anar a veure després en sessió de nit ‘El padrí’ a l’Aribau gran, el d’Antoni Bonamusa, últim palau del cine a la ciutat. El pla de vellet perfecte (que el nano va suportar malgrat la ressaca de la nit anterior).

Davant un Alt Heidelberg tancat i somort ens trobem tots tres a l’hora convinguda, tots tres salivant pel nostre entrepà favorit de la institució 19 mesos tancada (jo, el frankfurt, aquí tirant a ‘hot dog’; el meu fill, el pepito de llom; el Tío Pana, el bratswurt, també coneguda aquesta salsitxa com ‘la blanca’). Potser és la Ronda de la Universitat el carrer més inhòspit de Barcelona, en competència amb el de Junqueras. Allà estàvem, plantats amb gran decepció. D’autobusos amb direcció a mil llocs no en faltaven, però cap a una sucursal de l’Alt Heidelberg en un polígon de, per exemple, Granollers.

Rastre de baves

El rastre de la nostra decepció, en forma de baves, es va poder seguir fins al pròxim El Estudiantil, un altre clàssic, aquest de quan surt el sol, on no renunciem als productes germanòfils. Bé, però no va ser el mateix. Per no parlar que no servien la cervesa en gerres de ceràmica.

‘El padrí’ a l’Aribau de Bonamusa va tenir aplaudiments al final.

Visca el 8-M. Aquell dia la manifestació feminista principal va tallar la circulació de l’H-12 per la Gran Via a l’altura de Muntaner. En un primer moment no vaig celebrar la manifestació. ¡Jo tornava a casa després d’una jornada de feina al Gornal! Però, una vegada fora de l’autobús, un llampec em va dir: ¿i si l’Alt Heidelberg ja és obert?

Com sempre

Era obert. I com sempre. Més net fins i tot. Em vaig menjar el meu frankfurt, cop de mostassa queixalada, cop de mostassa queixalada, ja que va literalment empalada la salsitxa al panet, i vaig beure dues cerveses en gerra de ceràmica.

Notícies relacionades

Al Bar Homer, a Mollet del Vallès, és on es tira la millor cervesa a Catalunya

Aquests són els secrets per a una cervesa bé tirada

Com sempre. La de vegades que he anat sol o acompanyat a revisar en aquesta barra el botí discogràfic adquirit a les botigues del carrer Tallers.

Tothom estava encantat de la vida a l’Alt Heidelberg. Almenys tres pagans (cinc clients, de fet, perquè dues eren parelles) van felicitar el planxista (poca broma, un cap) i els cambrers (jaqueta blanca amb galons daurats) per la reobertura. I van deixar una propina guapa. Hi havia gent esperant la reobertura de l’Alt Heidelberg.