Set bons restaurants que hauries de conèixer abans que acabi el gener

Jordi Tarré, format a Barcelona i Anglaterra, acaba d’obrir i és capaç de plats afilats i de postres amb ‘punch’ com un gelat de mongeta perona, puré de poma granny smith, crema de fruita de la passió, caqui, menta i liquat de la mateixa mongeta que el jove xef, de 25 anys, considera l’ànima del que vol explicar. Si vols saber-ne més, aquí tens tota la informació sobre Prodigi.

Aquest restaurant al costat de l’església de Sant Gregori Taumaturg mou muntanyes de parroquians a la recerca d’aquests ‘ssams’, ‘rolls’ i altres platets més clàssics, ben elaborats, i de sabors potents, com l’ensaladilla russa de llagostí, el biquini trufat de mozzarella i pernil ibèric i el tàrtar de tomàquet. N’hi ha més, i ho pots llegir en la crònica que vam escriure al seu dia de Sta. Fe.

Sobre l’entrada, el cartell clàssic: ‘Bar Chiqui, tapes, entrepans’. I a sota, i en un lateral, un de lluminós en majúscules: SUSHI. En realitat, hauria de dir Grado Sushi, que és el nom complet. Però ¿Bar Chiqui o Grado Sushi? Tots dos perquè es tracta d’un d’aquests llocs que sorgeixen amb naturalitat empesos per la catàstrofe. I què serveixen en aquest local amb doble personalitat. Per resumir: el primer vi a granel, llaunes i bocates, i el segon, una carta japonesa i un menú de migdia. I per concretar, aquí tens la crònica de Bar Chiqui / Grado Sushi.

Aquest restaurant ha tardat menys i res a convertir-se en un dels restaurants de moda. Proposa una solvent carta mediterrània amb un apartat de ‘sushi’ en un entorn animat al qual no li falta ni uns cavallets. Un d’aquests llocs on passar-s’ho realment bé. Qui vulgui la foto per al seu Instagram allà té l’atracció de l’entrada, el nas dalinià del pati interior o la biblioteca amb xemeneia. I qui vulgui bons plats i bon servei, els tindrà. Consulta aquí més secrets de l’èxit de Gala.

Luca Marongiu ha obert un restaurant a Mataró, on combina plats populars amb plats singulars amb els quals demostra una gran personalitat. Qui no conegui Marongiu, n’hi ha prou amb un parell de restaurants en els quals va demostrar el seu talent: Els Garrofers i Zero Patatero. El mateix fa aquí, com demostra amb plats com el ‘pithivier’ de colomí amb trompetes de la mort i la ceba ‘coulant’ són dos dels ‘hits’ d’Allium.

Davant el mercat de Santa Caterina, hi havia el basc Orio, de Sagardi, vertiginosament transformat en dos mesos en la taverna japonesa, amb 150 places i terrassa. Ara hi ha aquesta taverna fruit de l’aliança japovasca d’Hideki Matsuhisa i Iñaki López de Viñaspre que té una ‘robata’ com a peça principal de l’escena. Si vols saber com manegen les brases, pots llegir aquí la crònica sobre Taberna Ikoya.

I acabem amb un restaurant que ja havia aparegut en la selecció de restaurants per visitar abans que acabés l’octubre. Però torna a sortir per una potent raó: ha sigut escollit pels lectors de ‘Cata Mayor’ com el millor restaurant obert el 2021 a Barcelona. Raons té per aconseguir el tron, i aquest crònica de la visita que va fer Pau Arenós a Ultramarinos Marín serveix per entendre que era un bon candidat a la victòria final.