Troben un peix que és capaç d’escalar 15 metres de roca a les cascades

Llegendes que des de fa dècades circulen a l’Àfrica central parlaven de peixos que eren capaços d’enfilar literalment cascades amunt, és a dir, no fent salts, sinó agafats a la roca, una proesa que sembla impròpia d’aquest tipus d’animals. Sempre s’ha considerat un mite, ja que no n’hi havia cap prova, però ara un grup d’investigadors han aconseguit confirmar-ne l’existència, analitzar el seu comportament i fins i tot gravar la troballa en un estudi publicat a Scientific Reports.

El biòleg Pacifique Kiwele Mutambala, de la Universitat de Lubumbashi (República Democràtica del Congo), ha dirigit l’equip que ha revelat l’extraordinària capacitat del diminut Parakneria thysi, conegut localment com a shellear o peix orella de closca, endèmic de la conca alta del riu Congo, per enfilar-se verticalment per una cascada de 15 metres.

Aquesta gesta animal, observada entre el 2018 i el 2020 però publicada fa pocs dies, va ser registrada a les catarates Luvilombo del riu del mateix nom. A les imatges s’observen milers d’exemplars de Parakneria thysi, amb una longitud d’entre 37 i 48 mil·límetres, avançant lentament adherits a la roca mullada per l’aigua de la cascada.

Un veritable prodigi físic

Els investigadors estimen que l’ascens complet d’un d’aquests peixos pot durar gairebé deu hores, tot i que el moviment efectiu ocupa només uns 15 minuts: la resta del trajecte consisteix en pauses contínues per recuperar energia, segons va documentar l’equip dirigit per Mutambala.

L’ascensió per la cascada exigeix superar pujades molt pronunciades, gairebé verticals, amb un esforç energètic només possible gràcies als minúsculs ganxos presents a les aletes pectorals i pèlviques, sumats a peculiars músculs que permeten suportar el seu pes.

Per cobrir un tram de tot just un metre d’altura, els exemplars requereixen entre 30 i 60 segons de desplaçament, intercalats per almenys vuit breus parades de descans. Per escalar tota la caiguda d’aigua, els peixos s’aturen en almenys nou repeus horitzontals durant aproximadament una hora en cadascuna. Per tant, un peix tardaria aproximadament 9 hores i 45 minuts a recórrer tota l’altura de les catarates. Això implica que podrien necessitar gairebé un dia o una nit sencera per superar completament el desnivell, expliquen els autors de l’estudi.

Ara bé, l’equip va observar que només els exemplars petits –menys de 48 mil·límetres– van aconseguir completar el repte: els individus grans semblen perdre la capacitat de carregar el seu propi cos durant la pujada.

A més, no tots arriben al cim: el seu lent desplaçament i les seccions amb sortints fan que molts quedin endarrerits o siguin arrossegats per inesperades allaus d’aigua.

¿Per què ho fan?

Segons els autors del treball, aquesta conducta s’observa únicament en l’època de crescudes, al final de la temporada de pluges –habitualment a l’abril i maig–. El motiu d’aquest moviment ascendent encara no està del tot aclarit, però la hipòtesi principal apunta que molts shellear són arrossegats riu avall durant les pluges més intenses i després intenten tornar als seus hàbitats originals riu amunt. Aquesta conducta comparteix semblances amb les migracions ascendents de peixos en altres continents, com alguns juvenils de la família Oxudercidae a Hawaii i el Characidium cf. timbuiense del riu Crubixá-Mirim al Brasil, segons va explicar Mutambala.

Els investigadors alerten dels perills que afecten aquesta curiosa espècie. El seu propi comportament natural, al congregar-se en grans grups abans d’iniciar l’escalada, impulsa molts pescadors a capturar-los mitjançant tècniques prohibides.

Notícies relacionades

Una nova espècie de cranc invasor arriba al Mediterrani per l’escalfament de les seves aigües

Barcelona s’omplirà de color les pròximes setmanes: on florirà l’arbre de l’amor aquesta primavera

Un altre perill que els espera és la desviació de les aigües del Luvilombo a l’inici de l’estació seca, quan el corrent es canalitza aigües amunt al llogarret Sagala per irrigar cultius de temporada. Aquest procés pot assecar per complet el tram inferior del riu i restringir tant l’accés a hàbitats òptims com la migració.

L’informe publicat a Scientific Reports remarca la importància d’aplicar mesures urgents per protegir aquest comportament migratori singular. L’equip de Mutambala remarca que el desenvolupament d’activitats d’ecoturisme podria contribuir tant a la conservació dels hàbitats del shellear com a la conscienciació sobre les amenaces que l’afecten.