Locals amb personalitat
Els 5 restaurants favorits dels xefs de Besta
Carles Ramon i Manu Núñez trien cinc establiments en els quals disfruten de sabors potents, ambient desenfadat i bona relació qualitat-preu

Carles Ramon i Manu Núñez triomfen pel broc gros amb Besta, un restaurant desenfadat i amb personalitat que juga amb productes de l’Atlàntic i el Mediterrani. Els seus gustos gastronòmics són semblants a l’hora de triar restaurant. Busquen, i troben, establiments dirigits per cuiners de la seva generació, d’ambient informal «on fer uns riures si vas amb amics», creacions saboroses amb bon producte i bona relació qualitat-preu. Carles escull els dos primers, Manu, els dos segons, i el cinquè és un que els encanta a tots dos.
Teòric
«Li donen un ‘twist’ bastant maco i modern a la cuina catalana»
«El que m’agrada de Teòric és que li donen un ‘twist’ bastant maco i modern a la cuina catalana. Tenen un servei sensacional i un producte molt bo. Són plats per compartir, de manera que pots provar moltes coses. Si m’he de quedar amb un plat, et diria que amb l’espàrrec blanc amb una salsa holandesa de cafè que és brutal».
Teòric. Bailèn, 117.
Gat Blau
»¡Toquen les verdures que al·lucines!»
«Segurament, Pere Carrió treballa les verdures com ningú a la ciutat. ¡És que toca les verdures que al·lucines! A més, és un defensor a mort del producte ecològic. ¿Un plat seu? Et diria que tots així que per no menysprear tot el que fa amb les verdures, et diria el ‘coulant’ d’avellanes».
Gat Blau. Borrell, 122.
Els Tres Porquets
«Cuina molt senzilla i amb estil taverna»
«Va ser el primer restaurant on vaig treballar a l’arribar a Barcelona. Fa una cuina molt senzilla, molt de producte, molt honesta, pura, sense pretensions gastronòmiques, una cosa que crec que falta a la ciutat. M’agrada molt perquè els seus plats no són complexos i l’ambient és divertit, té un estil de taverna, una cosa que també trobo a faltar a Barcelona. M’encanten els seus farcellets de col farcits i amb salsa de pebre verd, una recepta del seu oncle, cap de cuina de Can Pineda, Jaume Jovells».
Els Tres Porquets. Rambla del Poblenou, 165.
Sant Antoni Gloriós
«Bar gastro sense cotilles»
«És de l’estil d’Els Tres Porquets però és un bar gastro amb plats una mica més gastronòmics i també amb un rotllo taverna, informal, amb un servei dinàmic, bona relació qualitat-preu, sense cotilles... Fa unes mandonguilles de presa ibèrica que serveix com si estiguessin només fregides, semicrues per dins, com quan les fregia la teva mare i abans de cuinar-les passaves per la cuina i te’n menjaves una. Estan molt bones».
Sant Antoni Gloriós. Manso, 42.
Nairod
«El 90% del que cuina és proteïna càrnia. És molt per disfrutar»
«Allà mengem molt bé. Té un rotllo afrancesat, amb un punt clàssic i una gran execució dels plats. La seva carta és l’oposat a nosaltres perquè el 90% del que cuina és proteïna càrnia.
És un restaurant ideal per celebrar un àpat especial i més per anar a dinar que per anar a sopar perquè hi ha molt suc de carn, hi ha molt umami, és molt disfrutón, i al final surts saturat en el sentit positiu de la paraula. Posen molta carn i poca guarnició.
Notícies relacionadesLa guatlla i el ‘civet’ de senglar era brutal ens molen molt».
Nairod. Aribau, 141.
- "Tiren per terra tot el nostre esforç"
- Seguretat Social L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys
- Reforma de l’Administració El Govern impulsa una llei per millorar el procés de selecció dels funcionaris
- Dol en el cine espanyol Mor Verónica Echegui, l’actriu que es va saber desmarcar de ‘la Juani’
- CONGRÉS Els socis salven Sánchez de comparèixer
- Esperanza Santos, coordinadora de Metges sense Fronteres a Gaza: "Als nens malnodrits els costa somriure"
- Minneapolis Dos nens morts i 17 ferits en un tiroteig en una escola dels EUA
- Procés d’adhesió a la UE Alemanya, França i Polònia donen suport a Moldàvia davant Rússia
- Amenaces de Washington Dinamarca denuncia operacions encobertes dels EUA a Groenlàndia
- Estratègia de defensa El Govern alemany aprova la mili voluntària i s’obre a fer-la obligatòria