El Govern alemany aprova la mili voluntària i s’obre a fer-la obligatòria

El Govern d’Alemanya va aprovar ahir un projecte de llei que busca complir el propòsit del canceller Friedrich Merz de tenir "l’Exèrcit convencional més gran d’Europa". El pla, que ha de ser ara ratificat pel Bundestag (la Cambra baixa), estableix les bases per introduir un servei militar voluntari, amb l’opció de fer-lo obligatori en cas de necessitat.

El projecte va ser recolzat durant una reunió del Consell de Ministres feta de manera extraordinària a la seu del Ministeri de Defensa. Presentat pel titular de la cartera, Boris Pistorius, el text preveu la possibilitat que el servei militar passi a ser obligatori en cas que la situació en defensa o la falta de voluntaris ho facin necessari, i requerirà en tot cas el suport del Parlament.

L’objectiu del pla de l’Executiu és augmentar en uns 80.000 els soldats actius per arribar als 260.000 que l’OTAN estima necessaris per resistir un atac, per exemple, de Rússia. També aspira a augmentar el nombre de reservistes fins a 200.000. Per arribar a aquestes xifres, el Govern preveu començar amb 15.000 nous reclutes i anar augmentant la xifra gradualment. Per fer-ho, a partir del 2026 es reintroduirà un registre obligatori, abolit el 2011, quan es va deixar en suspens el servei, que determini quines persones estan en edat i condicions de ser reclutades.

La nova mili es dirigeix al grup d’edat entre 18 i 25 anys i el Govern aplicarà diverses mesures per fer més atractiva aquesta via, entre les quals hi ha un augment de la retribució econòmica. Així, els reclutes rebran uns 2.000 euros nets al mes i l’Exèrcit assumirà el pagament total de l’assegurança mèdica.

L’exemple de Suècia

Pistorius es va mostrar confiat que s’arribarà a les fites fixades només amb voluntaris. "L’experiència d’altres països com Suècia demostra que es pot fer créixer l’Exèrcit millorant-ne l’atractiu", va assenyalar.

El ministre va destacar que el projecte de llei comporta "un gran pas endavant" i va remarcar que ara el repte és canviar la "mentalitat" de la societat, especialment entre els joves, i promoure el servei al país.

Merz, per la seva banda, va remarcar la importància de la política de seguretat i defensa davant l’amenaça que representa Rússia, i va insistir en el fet que "la seguretat ocupa el primer lloc a l’agenda política d’aquest Govern". "Rússia fa molt de temps que fa atacs híbrids contra nosaltres", va afegir, i va esmentar "ingerències massives" i atacs contra la seguretat informàtica. Amb vista a combatre aquests atacs, el projecte aprovat ahir preveu reforçar el Servei de Contraespionatge Militar (MAD) i la creació d’un Consell de Seguretat Nacional, que s’ha de reunir en cas de crisi.

Notícies relacionades

Un atemptat en una festa jueva causa una massacre en una platja de Sydney

Un vianant desarma un dels terroristes

El president de l’Associació de les Forces Armades Alemanyes, André Wustner, considera que, si bé comporta una millora, el pla és "insuficient" en vista dels problemes per reclutar personal.

Els pressupostos per al 2025 preveuen un augment considerable de la despesa militar fins a 62.400 milions, 10.000 més que el 2024, i l’Executiu preveu augmentar progressivament la xifra fins a 152.000 milions el 2029.