Els 16 millors llibres de cuina i gastronomia per regalar per Sant Jordi 2026

Arrea! és el restaurant d’Edorta Lamo a la muntanya alabesa i és el títol del llibre amb un prefaci que firma Lakshmi Aguirre, també directora de la col·lecció, i que fotografia Sara Castaño. De retorn a Kanpezu després dels anys a Sant Sebastià amb A Fuego Negro, Lamo va voler honrar la cuina furtiva, nascuda al bosc de la necessitat, obligant-se a renúncies per honrar el llegat. A la recol·lecció de vitualles en l’espessor, herbes, plantes i bolets, hi afegeix la integritat de la caça.

El ganivet és un instrument culinari principal per la seva antiguitat i eficàcia. ‘Anatomía del cuchillo japonés’ és una «guia de la cultura i l’ofici de la forja», com diu el subtítol, i una bellesa per a delit de fetitxistes i amants de l’esmolat. La ganiveteria japonesa és hereva dels samurais i és més important el tall que el pes.

‘Pa, formatge, folklore i la terra que els va fer’ és un llibre estrany en què es barregen violins amb ferments, històries, dibuixos i collage, sent un collage en si mateix. S’ha de practicar amb la recepta del mató abans d’assumir altres complexitats.

Andoni Luis Aduriz és un xef que pensa i escriu, i això és una anomalia en un ofici llastat durant dècades per la idea que un cuiner només és algú amb mans però sense cap. Experiències i meditacions que desafien les convencions de la gastronomia, aquelles que diuen que no hi ha evolució, les renuents al canvi i la transformació. El ganivet es creua amb la ploma.  

Campins és el savi a la muntanya, elaborador de sake a les altures de Tuixent i narrador de la beguda alcohòlica. L’escriptura d’aquest dissenyador industrial desenreda ara els laberints de la pasta amb un llibre enciclopèdic i pes tolerable sobre la complexa senzillesa resultant de barrejar un cereal amb aigua.

Els Torres, Javier i Sergio, serveixen des de les altures d’un tres estrelles, si bé allò popular sempre ha estat entre els interessos primordials, bé amb els programes de la tele, bé amb les publicacions, com aquesta novetat, que reformula receptes internacionals des de la mirada còmplice, llesta i descarada dels bessons.

Breu assaig elefantíac en el món dels llibres amb què Jorge Guitián, una veu gastro amb coneixement i personalitat, dona l’alerta sobre el mite de l’alta cuina i com hem oblidat orígens i pertinences, desclassats de les llenties a la recerca del premi del caviar, en frase al Julio Camba.

Herce és un cuiner que fa fotos i que escriu, un tot terreny que acaba de portar a la impremta un llibre que uneix tots els seus interessos, en què hi ha receptes pròpies o recreades i el camí que l’hi ha portat, amb l’ingredient principal de la memòria. Titula amb una frase planiana que Pla mai va escriure.

París està en un moment fèrtil: acaba de ser pare, serà el següent presentador del ‘reality’ culinari ‘Joc de cartes’ i publica en paper la translació del seu espai en el programa ‘Cuines’. Receptari d’emergència amb el repte de portar a terme la resolució del plat en set minuts, ni 5 ni 10, un número cabalístic.

Tant de bo aquest llibre serveixi perquè els nens s’aventurin a les cuines que van abandonar els seus pares. Amb instruccions senzilles i els dibuixos precisos i bonics de Daniel Soms, Salsetes reprèn la seva tasca divulgativa a favor de la cuina catalana, amb èmfasi en algunes fórmules oblidades i d’altres, inoblidables.

La cuina d’Europa de l’Est no és la més popular del món, tot i que alimenta milions de persones. El clima cur soscava la varietat, tot i que estimula l’enginy. Concentrada en el vegetal i subterrani, Timoshkina revela secrets de la col (‘kapusta’), la remolatxa, la patata i la pastanaga, alegries en l’escassetat.

De les diferents parts del llibre, la més interessant és la primera, la que dona nom al treball. Tradicionalment, l’horta ha sigut el rebost principal, traïda per una dieta carnívora que té a veure més amb polítiques industrials que amb la salut. Imprescindibles totes les receptes entorn de l’arròs, un món.

El petit dels Roca és un fenomen amb cares: reposter, xocolater amb fàbrica, pilot de cotxes clàssics, discjòquei i comunicador que supera amb gràcia les limitacions vocals. El volum neix d’aquesta barreja de conya i saber, i l’autor es converteix en artista del gènere mut o xiuxiuejat.

Recopilació d’articles amb altes dosis d’elegància i cultura, denúncia d’impostures, elogi d’un cert classicisme en demolició, relats històrics, opinions i la distància suficient per no prendre-s’ho massa seriosament. Amb un llarg camí com a periodista i especialista en vins, Bellver creu en la ironia i la temperància.

Notícies relacionades

Les millors begudes per a Sant Jordi: tres còctels i un vi

"Inoblidable": el bar de Mataró aclamat per les seves saboroses tapes

Valverde és un ‘maître’ de referència que a més escriu llibres sobre l’ofici. En aquest cas, adopta el paper de coordinador a la recerca de reflexions a la pregunta de com ha de ser el menjador del futur i si aquest espai on succeeix el ritual serà l’escenari de la següent revolució. La sala puja a la tribuna.

Nou volum de la Bullipedia, que dirigeix Ferran Adrià, en auxili dels restauradors novells i d’aquells en dificultosa marxa. Solucions per als qui pensen que l’hostaleria és la resposta a un somni, el camí directe a l’infern. Cal amarar-se d’aquestes 700 pàgines abans d’emprendre.