L’editor Jaume Torrent arenga els autors a vendre exemplars per a un Sant Jordi d’èxit: «Tots els nostres llibres són l’hòstia, si no, no els hauríem publicat»

Que Sant Jordi sigui un èxit depèn de molts factors, però un d’ells és el climàtic que, en el cas de Figueres, al no haver-hi alternativa possible sota sostre que substitueixi la Rambla, fa tremolar tots els agents culturals implicats perquè el risc és molt gran. L’any passat la facturació del món editorial va superar els 26 milions d’euros i es van vendre uns dos milions de llibres, xifres que evidencien que Sant Jordi és un dels motors econòmics principals del sector. Es parla d’un 5% de la facturació de tot l’any en un sol dia, que es pot doblar si s’amplia amb les vendes dels dies previs que fan molts lectors previsors. És per aquesta raó que bona part de les novetats de l’any es publiquen uns quants mesos abans de Sant Jordi. Respecte a les floristeries, la jornada encara és més important. L’any passat es van vendre uns set milions de roses i, segons alguns estudis, això suposa entre el 20% i el 25% de la facturació total anual d’una floristeria mitjana a Catalunya. Amb aquestes dades a la mà, Sant Jordi no és poca cosa.

Notícies relacionades

Loquillo converteix en catalana una artista aragonesa a 'Lo de Évole': "Per l'amor de Déu, la gran cupletista!"

Deu llibres i còmics que són o seran sèries

Malgrat alguns atacs recents, farcits d’ironia o potser per afany de ser notícia, en el cas d’Eduardo Mendoza, que, recordem, també arriba amb nou llibre, la jornada de Sant Jordi continua necessitant l’esforç de tots. Així ho va recordar l’editor Jaume Torrent, d’Edicions Cal·lígraf, durant la segona trobada d’autors que va impulsar, amb un to molt informal, l’editorial independent empordanosa fa uns dies al terrat del Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. Bona part de la nòmina d’autors que publiquen aquest any amb aquest segell van respondre a la crida, que es va traduir en un aperitiu –unes patates i un vinet– degustats en bona sintonia i sota un sol que ja escalfava. Jaume Torrent va fer honor al seu caràcter desenfadat i obert, i, sense pensar-s’ho dues vegades, va pujar a un banc, emulant un director d’orquestra, per dirigir-se al seu auditori, és a dir, als autors i autores que, en part sorpresos i en part divertits, el van escoltar amb un mig somriure mentre animava els presents a fullejar les novetats. També els va informar de la progressiva consolidació de les noves, i més recents, col·leccions de poesia i de perfils empordanesos.

«Sobre l’interès dels llibres no us vull dir res perquè tots són l’hòstia, si no, no els hauríem publicat», va reconèixer Torrent, revelant que ara rebien entre 20 i 30 manuscrits mensuals, malgrat que a la web especifiquen que no n’accepten. «Publiquem el que podem», va confirmar l’editor. Aquest 2026, no obstant, és excepcional perquè Cal·lígraf ha passat dels 15 volums anuals publicats a 21, una xifra inèdita. «Però els llibres s’han de vendre, que és la part més fotuda, així que comptem amb tots vosaltres», els va arengar l’editor, i va recordar que aquesta és una tasca col·lectiva. «Esperem que Sant Jordi ens vagi de puta mare i que esgotem tots els llibres», va concloure amb espontaneïtat. Un desig clamat de manera franca i sincera des d’aquesta talaia de la Rambla figuerenca, però que, segurament, molta gent a tot el territori català comparteix mentre manté els dits creuats perquè aquesta festa dels llibres, tan singularment de casa nostra i replicada en molts altres punts, torni a ser un èxit amb milions de persones disfrutant i sortint al carrer amb una rosa i un llibre a la mà, símbol que la cadena no s’atura, per a bé o per a mal. Perquè, ¿què passaria si ho fes? Aquí queda un punt de partida possible per a una distòpica novel·la de Sant Jordi.