La bomboneria més popular de França aterra a Barcelona: aquestes són les xocolates que arrasen ara

Amb 534 botigues als cinc continents (unes 470 només a França) la marca, d’ànima francesa i ‘savoir faire’ belga, desembarca a Barcelona amb la seva tercera botiga a Espanya. Al capdavant hi ha Romain Murigneux, francès establert a la ciutat des de fa una dècada. Financer de professió, confessa que obrir aquí una botiga tan emblemàtica al seu país era un somni personal.

«He triat obrir Jeff de Bruges a Barcelona perquè la ciutat té una autèntica cultura gastronòmica i un públic curiós per a productes de qualitat. La marca és molt coneguda a França, però encara és poc present aquí. Era una gran oportunitat per introduir aquest concepte de xocolateria prèmium accessible en una ciutat tan dinàmica i internacional. A més, a Espanya, el consum de xocolata està augmentant i els consumidors busquen cada vegada més productes de qualitat i marques especialitzades. A França sempre hi ha una capsa de bombons a casa. Aquí vull que també passi», resumeix.

L’art del ‘ballotin’: regalar bombons com qui porta flors

Si alguna cosa distingeix la casa francesa és el format ‘ballotin’: una caixa assortida amb bombons variats. A França és gairebé un gest cultural. «És el que portes quan visites algú o vols fer un regal especial. Com un ram de flors. Per això sempre hi ha una capsa a mà», explica Murigneux.

A Catalunya, en canvi, el consum habitual és la tauleta. Però Barcelona, cosmopolita i àvida de tendències gurmet, sembla terreny fèrtil per introduir aquest costum. «Aquí hi ha molta gent de fora i molta obertura. Ens agradaria que la xocolata també es pensi com a detall d’agraïment o regal».

A la vitrina, 57 receptes diferents i alguna fora de carta. I aquí rau una de les claus actuals del sector: la varietat. «La gent ja no vol un sol gust. Amb el ‘ballotin’, cada xocolata és diferent. Sempre hi ha sorpresa».

La marca produeix més de 2.000 tones de xocolata a l’any –més de 300 milions de peces– i ofereix capses en sis formats, des de 200 grams fins a quilo i mig. Un luxe accessible que, gràcies a la seva cadena de producció integral (plantacions, obrador i distribució propis), ha democratitzat el bombó prèmium.

Dubai, praliné i ‘packaging’ joia: el que es porta ara

Quant a tendències, l’anomenada xocolata Dubai continua marcant el pas: cremosa i opulent, consisteix en xocolata farcida d’una crema de pistatxo i cruixent massa kataifi. També les trufes –especialment a l’hivern– i el praliné, aquesta recepta icònica belga que sedueix els que han viatjat i afinen el paladar.

S’hi suma un altre corrent a l’alça: els bombons inspirats en la pastisseria clàssica. Sabors com París-Brest o crema catalana traslladats al format mini. I cada vegada més, seleccions d’origen (Etiòpia, l’Equador, el Brasil) per als que es declaren ja gurmets del cacau i busquen matisos per acompanyar el cafè.

Una altra tendència potent és el ‘packaging’.Capses que semblen autèntics joiers, presentacions que giren segons temporada i dates assenyalades, edicions especials que transmeten luxe i exclusivitat. La idea és clara: la xocolata no només es menja, també es regala i s’exhibeix.

No hi falten propostes per a nens –«en realitat, opcions molt més sanes que llaminadures, piruletes o galetes industrials», afirma– : figures i xocolates sense conservants ni colorants que converteixen el caprici en alguna cosa més cura. Tampoc la tradició del nord d’Europa de regalar xocolata en moments clau del calendari, amb col·leccions especials per a Pasqua, Nadal i Sant Valentí.

Gamma de gelats

Més coses: la xocolata calenta coronada amb ‘chantilly’, pur ‘food porn’ hivernal. Fins i tot la gamma de gelats amplia el repertori amb més de deu varietats de xocolata, del negre intens a l’‘speculoos’.

Notícies relacionades

Barcelona bona i barata: Atrium Cafè, el restaurant inesperat situat dins d’un teatre

Paco Pérez munta un càtering amb l’Hotel Arts que pot incloure una experiència audiovisual (i altres notícies gastro)

A Espanya el consum mitjà ronda els cinc quilos per persona a l’any; a França s’acosta als 7. «Hi ha marge per créixer», apunta Murigneux. L’acollida a Gràcia, de moment, és prometedora: veïns curiosos, residents estrangers nostàlgics i turistes que reconeixen la marca.

I una pregunta, llançada en veu alta pel mateix emprenedor, resumeix l’esperit del projecte: «¿Com no ha de ser un somni tenir una botiga de bombons?».