Semon, la segona part ha sigut bona

Al cap de poc més d'un any d'haver sigut rescatat després d'un concurs de creditors, Semon (Ganduxer, 31) es reivindica. I no només perquè ha tornat a ser aquella botiga de 'delikatessen' de referència a la zona alta de Barcelona amb un servei de càtering i un restaurant (L'Indret) on també es pot menjar, sinó perquè els que han agafat les regnes d'aquesta nova etapa són Paulino i Pedro Robles.

Els que hagin sigut habituals de l'establiment des de fa quaranta i tants anys ja saben de qui parlem: han sigut els encarregats que tot funcionés com un rellotge, els que hi posaven il·lusió i les hores necessàries com si allò fos seu, els que, en definitiva, eren la imatge del negoci de portes enfora... fins que la mala gestió de la propietat, amb inversions que van sortir malament, va abocar l'empresa a la ruïna.

LITIGI AMB LA PROPIETAT DE L'EDIFICI

Els Robles (Paulino va començar als 17 anys i Pedro als 15) van fer un pas endavant, van presentar la seva proposta al jutge i van guanyar. Una història bonica amb un punt romàntic, encara que entelada pel litigi amb la propietat de l'edifici per seguir de lloguer a l'emblemàtic local al costat de la plaça de Sant Gregori Taumaturg.

Notícies relacionades

Oriol Carrió obre un obrador per reivindicar els pans i dolços tradicionals de Catalunya

La bomboneria més popular de França aterra a Barcelona: aquestes són les xocolates que arrasen ara

Mentre la disputa es resol als jutjats, els germans Robles han recuperat molts treballadors històrics, han incorporat cares noves i han tornat a fer rodar el cercle virtuós, per demostrar que la segona part sí que és bona, encara que la dita digui el contrari.

UNA CARTA MÉS DESENFADADA AL RESTAURANT L'INDRET

Començant per L'Indret, amb una oferta gastronòmica dirigida per José Sansano, de 34 anys. El xef, que ha passat per Central (la Boqueria), Hofmann, Jean Luc Figueras, Igueldo, La Pedrera i El Rebost de Laforja, ha creat un equip de cuina amb professionals que han estat en restaurants com Gaig, Can Jubany i Mugaritz. La carta, més desenfadada que abans, aposta pel producte, el mateix que venen a la botiga, en mitges racions sense grans complicacions ni virgueries tècniques.