El Nou Congrés de Cultura Catalana aposta per "recuperar el projecte dels Països Catalans"

El Nou Congrés de Cultura Catalana aposta per "recuperar el projecte dels Països Catalans amb autoestima i amb determinació". Aquesta és una de les conclusions de la iniciativa, impulsada coincidint amb el cinquantenari del Congrés de Cultura Catalana, que fa mig segle va mobilitzar milers de persones per definir les bases de la societat catalana en democràcia. Aquest dimecres, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va acollir l’acte central del nou congrés, un esdeveniment presentat per Glòria Ribera que va servir per culminar tres anys de debat als territoris de parla catalana amb més de 10.000 participants. El nou congrés fa una crida a reforçar la llengua "i la cohesió".

"Després de tres anys de treball, constatem que cal tornar a vertebrar els Països Catalans; que sense llengua no hi ha comunitat ni projecte col·lectiu, i que cal apostar per la regeneració i les noves veus", va afirmar el director del Congrés, Esteve Plantada. "Avui no acaba un Congrés, sinó que comença la tasca de construir una societat cohesionada, inclusiva i consistent, amb autoestima, determinació i aire fresc, sense càrregues ni hipoteques històriques", va afegir.

La iniciativa s’ha plantejat com un moviment de creació col·lectiva per "imaginar, debatre i construir un demà compartit", articulat a partir de quatre preguntes clau: com ens cuidem, com ens sostenim, com ens comuniquem i com ens cohesionem. Durant aquests tres anys, el Congrés ha organitzat 77 activitats en 42 municipis, amb la participació de més de 10.000 persones i 500 ponents, amb l’objectiu de generar una reflexió i propostes en clau de país.

El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Agustí Alcoberro, va destacar la necessitat de construir respostes col·lectives davant els canvis socials i culturals i va reivindicar el paper de la llengua com a element central de cohesió. "Ens ha unit l’esperit crític, el desig de deixar de banda qualsevol autocomplaença, però també la convicció que és possible canviar les coses des de la voluntat de construir i de generar un discurs positiu", va afirmar.

Quatre àmbits

Les cures, la sostenibilitat, la comunicació i la cohesió van ser els quatre àmbits que han estructurat l’acte. En l’àmbit de les cures, es va reivindicar situar-les al centre i visibilitzar les desigualtats que les travessen. L’advocat Gerard Serrat va denunciar la seva invisibilització i condicions, mentre que les metgesses Marta Porta i Clàudia Codina van defensar una visió que integri comunitat, salut i cultura com a base del benestar.

Sobre territori i món rural, es van assenyalar els desequilibris territorials i els impactes dels models energètics i productius. La periodista Annabel Roda va qüestionar els models que converteixen determinades zones en "territoris de sacrifici", i Albert Puigvert va reivindicar el món rural com a base de sobirania i la necessitat de garantir serveis, habitatge i activitat econòmica.

Notícies relacionades

Rosalía i Loli Bahia, de passeig per París durant un descans de la gira ‘Lux Tour’

Nausicaä porta el còmic a la Sagrada Família

En comunicació, es va destacar la llengua catalana i el seu paper com a element de cohesió. La crítica literària Lena Casanoves va defensar la llengua com a expressió de comunitat i dignitat col·lectiva, mentre que la filòloga Berta Serra va subratllar la necessitat de combinar eines digitals i formes tradicionals d’organització per reforçar els drets lingüístics.

Finalment, el bloc de cohesió va abordar la construcció d’una comunitat diversa i compartida. El politòleg colombià i activista Daniel Herrera, conegut a les xarxes com succeDani, va reivindicar la llengua com a espai d’inclusió i pertinença més enllà dels orígens, i va defensar que la cohesió neix de la voluntat de formar part d’un projecte comú.