La creació de la Superlliga revoluciona el món del futbol

La Superlliga ha sortit de la clandestinitat. Aquest projecte que es mantenia ocult ha saltat ja a la llum pública, anticipant-se a la reunió del comitè executiu de la UEFA d’aquest dilluns, en què s’havia de debatre i aprovar el nou format de la Champions League a partir del 2024 i la redistribució econòmica dels premis del pròxim trienni 2021-24. Per molta reforma i millora d’ingressos que hi hagués, per als grans clubs era un benefici insuficient i la separació que tramaven l’han consumat.

Són 12 clubs els fundadors i participants assegurats a la Superlliga: tres representants del futbol espanyol (FC Barcelona, Reial Madrid i Atlètic), sis anglesos (Liverpool, Manchester United, Manchester City, Arsenal, Chelsea i Tottenham Hotspur) i tres italians: Juventus, AC Milan i Inter de Milà. Se’ls afegiran, molt presumiblement, els alemanys Bayern de Munic i Borussia Dortmund i el París Saint-Germain, tot i que, de moment, no donen la cara. La UEFA, en la creença que no hi estan involucrats, els va agrair «especialment que s’hagin negat a inscriure-s’hi», amenaçant els altres amb greus multes econòmiques a compte dels pagaments que han de rebre dels drets de televisió».

Competició perfilada

La futura competició comptarà amb 20 equips i serà un format semitancat, amb 15 amb plaça assegurada i 5 més que seria rotatòria. Un sorteig els distribuirà en dos grups de deu. Els tres primers de cada grup es classificaran automàticament per als quarts de final. Els equips que acabin en quarta i cinquena posició jugaran un ‘play-off’’ addicional a doble partit. Posteriorment es jugaran ‘play-off’’ de doble partit a partir de quarts per arribar a la final, que es disputarà a partit únic, a finals de maig, en una seu neutral.

La ruptura larvada que s’augurava des de fa tant temps –el projecte té diversos anys d’antiguitat– esclata en un moment de màxima pressió. No només per anunciar-se en vigílies d’una reunió que presumptament havia d’apaivagar els ànims amb una nova injecció de milions, sinó perquè els clubs pretenen començar el torneig a partir de la temporada que ve. La Champions, en aquest cas, perdria els contendents més atractius.

El paper del PSG

Deu dels 12 equips figuren entre els 14 primers classificats per coeficient en el rànquing. El Bayern és el primer, i també hi ha el PSG (setè) i el Dortmund (tretzè). L’únic que no seria convidat a participar és el Sevilla (dècim). Les excepcions són els dos equips de Milà, l’Inter (26) i l’AC Milan (53).

La reticència del PSG té a veure amb la posició del seu president. Nasser al-Khelaifi és membre del comitè executiu que aquest dilluns hauria de decidir sobre la futura Champions. A més, la cadena qatariana beIN Media Group és propietària dels drets televisius de la competició i n’ha pagat centenars de milions. A aquest comitè pertany, així mateix, Andrea Agnelli. Els dos representen l’ECA, l’antiga associació de clubs que fa anys que reclama un tracte més ben remunerat de la UEFA amb la permanent amenaça de crear una altra competició.

Notícies relacionades

¿Què és la Superlliga europea? Equips participants, quan comença, quins diners generarà...

La UEFA anuncia sancions als clubs que apostin per la Superlliga

L’increment de les despeses que han patit tots implica que necessitin més diners per mantenir la competència. L’aportació de les competicions de la UEFA, que reparteix els guanys sota un cert principi de solidaritat, és insuficient.

Els inversors i els espònsors que van darrere de la Superlliga, a imatge i semblança de les competicions nord-americanes, aportarien uns 4.000 milions, 3.500 dels quals es repartirien els 20 competidors. El benefici es multiplica: només per participar, un equip podria guanyar quatre vegades més que el campió de la Champions amb l’actual repartiment.