05 d’abr 2020

Anar al contingut

MÚSICA AMB MISSATGE POSITIU

El 'revival' dels balcons del clàssic del Dúo Dinámico 'Resistiré'

Spotify reflecteix un augment de 30.000 reproduccions en les últimes 24 hores, fins als 8,58 milions d'escoltes totals des que existeix l'esmentada plataforma

Javier Herrero / Efe

El 'revival' dels balcons del clàssic del Dúo Dinámico 'Resistiré'

Una frase casual de Camilo José Cela, «el que resiste...gana», va inspirar ‘Resistiré’ del Dúo Dinámico, convertit des del seu llançament el 1987 en agafador motivacional davant tota mena de crisi, com el confinament per coronavirus que l’ha recuperat ara com a banda sonora contra el desànim.

«La seva lletra és, paraula rere paraula, el que se sent en la lluita per la vida», corrobora a Efe el seu autor, Manolo de la Calva, que va tenir oportunitat de cantar-lo amb les infermeres que el van atendre el 2007 quan va ser hospitalitzat per superar un càncer.

Ell «va resistir i està com una rosa», corrobora el seu company de fatigues des de fa més de 60 anys, Ramon Arcusa, des de la seva residència als EUA, on segueix els detalls de la malaltia «amb Trump a mig camí entre [PedroSánchez Boris Johnson» i està «molt al corrent» del que passa també a Espanya amb aquest «malson».

‘Revival’ als balcons

Davant el desvetllament, patis de veïns i reproductors d’àudio tornen a revitalitzar aquests dies la cançó, el comptabilitzador de la qual a Spotify reflecteix un augment de 30.000 reproduccions en les últimes 24 hores, fins als 8,58 milions d’escoltes totals des que existeix l’esmentada plataforma de ‘streaming’.

La història de ‘Resistiré’, no obstant, es remunta gaire més enrere. Composta el 1987 junt amb l’autor i periodista d’‘El Mundo’ Carlos Toro per «arrodonir la lletra», va sortir al mercat com a part del disc ‘En forma’ (1988).

«En aquells anys havia vist un programa de televisió en què s’entrevistava el nostre Nobel Camilo José Cela. Va acabar amb la frase ‘el que resiste... gana’. Em va semblar tan bonica i encertada que aquest va ser l’inici de la cançó», rememora De La Calva, que també tenia al cap el vers ‘Soy como el junco que se dobla, pero siempre sigue en pie’», apunta el seu company.

El paper de Toro, puntualitza De la Calva, va ser «transcendental»: «A més de gran amic, és un gran compositor, així que entendre’m amb ell sempre és fàcil. Quan ens reunim per enfocar el tema, vam estar sempre d’acord en què havia de ser un crit de rebel·lia».

Semblances amb ‘I will survive’

Hi ha qui apunta a la seva semblança amb ‘I will survive’ de Gloria Gaynor. «Pot ser, però el ‘Twist and shout’ dels Beatles també s’assembla a ‘La Bamba’ i ningú ha dit res», defensa el seu autor.

«La música té només set notes i tots guardem memòries que ens poden trair, com d’altres han guardat memòries d’algunes cançons que nosaltres vam compondre, però a part de certa relació amb l’amargor d’un sentiment d’impotència o limitació humana, crec que ‘Resistiré’ és molt superior en el seu contingut a ‘I will survive’», insisteix Arcusa.

Poc després del seu llançament, Pedro Almodóvar va demanar incloure el tema com a part de la banda sonora d’‘Átame’ (1989). «Va ser un èxit de sortida, però indubtablement la primera empenta important la va tenir per la pel·lícula, sobretot perquè la van cantar Antonio Banderas, Victoria Abril i Loles León en l’escena final. Ells van ser els millors promotors del tema», opina De la Calva.

Des d’aleshores, són molts els que han assumit el seu esperit de lluita com a propi: «Molts grups socials, associacions de malalts d’Alzheimer i de Parkinson, nens amb càncer... gent que s’ha agafat a la cançó i la tenen com a bandera. És un honor», remarca Arcusa.

En el ‘corralito’

«A l’Argentina fins i tot hi va haver una sèrie a la televisió amb aquest títol i va ser bandera durant el ‘corralito’. És un himne per a moltíssimes persones que tenen problemes de tota índole, de salut, familiar, de feina... La quantitat d’‘e-mails’, de tuits i watsaps que cada dia rebem és enorme, molts més des de la crisi del coronavirus», insisteix orgullós que «ajudi a mantenir l’esperança».

Va ser fins i tot peça fonamental de l’arrencada de la gala dels Goya del 2015, interpretada per Ana Belén i Miguel Poveda, entre d’altres. «És una cançó que uneix, no d’una manera romàntica, però sí d’una manera brusca directa... per nassos», recalca De la Calva.

«La cançó és rodona, en el sentit que és intemporal pel tema; musicalment té una introducció vigorosa, la melodia és bonica i fàcil de cantar, i la lletra és un tret. ¿Però vols saber una cosa? Kiss FM, que és de música pop, mai l’ha programat. Potser ho fa ara», assegura Arcusa