Tatuatges per la cara

Tatuar-se la cara, anteriorment una raresa, és ara una moda. Cada vegada són més els que es llancen a dibuixar-se el rostre, una pràctica que solia limitar-se a petits grups, però que ara està sent popularitzada per una nova generació de rapers. Són joves, molt joves (només tenen 16 o 17 anys), i han començat a fer-se molt visibles a l’East Village de Nova York. Alguns mai s’havien tatuat el cos, però volen començar encara més alt: fent-se una inscripció a la cara.

"S’ha convertit en una gran tendència últimament, tan sols perquè ho veuen a la televisió", explica Armando Guevara a la recepció de la sala de tatuatges novaiorquesa Andromeda Studio 33. Segons Guevara, el que veuen aquests joves són els herois del rap mumble (també conegut com a rap SoundCloud o rap emo), un subgènere molt popular amb lletres que sovint se centren en els trastorns psicològics i les seves conseqüències (drogues, medicació, suïcidi...). 

Gairebé tots aquests seguidors dels nous sons del rap, 21 Savage, Post Malone, Lil Uzi Vert, Tekashi 69..., tenen els rostres tatuats, i trenquen amb les generacions anteriors que tenien poca afició per aquesta opció estètica.

 Shaggy Johnsen, de 22 anys i que es va tatuar un cap de Bugs Bunny a la templa, admet haver sigut influït per aquest corrent musical. "Jo mateix soc un artista", explica, i es diu a si mateix raper d’estil lliure. "L’important és com et vens a tu mateix", apunta, i assegura que, des que es va fer el seu nou tatuatge tan sols li ha provocat reaccions positives. "A tothom i encanta –assegura. ¿El següent? Potser Titi o el diable de Tasmània", dos altres herois del món animat. 

Discriminacions

Adam Alonso té un enfocament menys positiu d’aquesta nova i potent tendència. "Em van ferir en el passat i no vull que això torni a passar, així que em vaig posar una paret a la cara perquè la gent del carrer ni em parlés", diu l’enigmàtic jove, model i raper, que porta la paraula ‘agony’ tatuada sota l’ull dret. "La gent pensa que, quan et fas un tatuatge a la cara, ja no pots guanyar-te la vida, però jo puc fer-ho", assegura.

El tatuador Armando Guevara no està en contra de dibuixar-se la cara. Ell mateix té diversos tatuatges, entre els quals destaca un d’inspirat en cultures tradicionals precolombines, que cobreix una quarta part del seu rostre. Encara així fa una crida a la prudència. "Si vols fer-te una cosa permanent a la cara, pensa-t’ho", aconsella el nicaragüenc de 40 anys, que, abans de marcar-se la cara, va estar dissenyant el model que volia durant mesos. Per a aquest professional, molts dels joves candidats que volen tatuar-se la cara no s’adonen "que això tindrà un profund impacte en les seves vides [...] Molta gent els discriminarà, els negaran vivenda o ocupació", afirma.

A més, Guevara recorda que, al contrari del que molts pensen, "no és fàcil ni ràpid treure’s un tatuatge amb làser. Costa diners i moltes sessions. I, al final, tindrà una cicatriu"

"No estic a punt"

"Quan la gent veu un tatuatge facial, pensa que la persona és una inconscient, que està enfadada, que és antisocial o anarquista", diu Guevara. "Jo soc una bona persona, i treballo dur, però no és el que la gent veu".

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

El saló Andròmeda no accepta clients menors de 18 anys, que és també l’edat mínima a França. Precisament a la seva capital, París, se celebra del 15 al 17 d’aquest mes de febrer el Mondial du tatouage. Però els que siguin majors d’edat i vulguin fer-se un 'face tattoo' abans hauran de respondre a unes preguntes sobre els seus antecedents i motivacions. "Si consideres que no estan preparats, ja que et negues a fer-los-hi", diu Guevara. També hi ha centres que no pregunten: directament rebutgen les peticions dels més joves. És el cas de Fineline Tatoo, centre que afirma ser la marca més antiga de Nova York, ciutat on per cert el tatuatge va ser prohibit oficialment entre el 1961 i el 1997. 

Mehai Bakaty, propietari d’un local i artista de tatuatges, recorda que el tatuatge va ser reservat molt temps a les colles i, sobretot, als presos, que havien "abandonat la vida en la societat". "Quan veig ara aquesta nova tendència em pregunto si els joves no senten motius similars de desarrelament social. Ja no tenen l’esperança de convertir-se en res més que en aturats. I així es rendiran al nihilisme". I finalitza: "Crec que això és el que aquests joves rapers intenten transmetre, però em sembla completament irresponsable".