05 d’abr 2020

Anar al contingut

Vist a Twitter

El fil que explica com la regulació de la prostitució no fa disminuir el tràfic a Holanda

La periodista i feminista Anna Prats aporta dades, assajos i reflexions sobre la legalització.

María Aragón

El fil que explica com la regulació de la prostitució no fa disminuir el tràfic a Holanda

SAKE RIJPKEMA HOLLANDSE HOOGTE (Sake Rijpkema/Hollandse Hoogte)

¿La regulació de la prostitució acabaria amb les màfies i el tràfic? Holanda és que hi ha un clar exemple que passa al contrari, i així ho ha explicat la periodista i feminista Anna Prats a través de diferents informacions i dades en un complet fil de Twitter.

En aquest relat vol abordar la situació de les prostitutes en un país, Holanda, on el negoci de la prostitució genera més diners que el formatge.

Per començar, recupera un vídeo de Stop The Traffik, un moviment mundial contra el tràfic, en el qual alerten sobre la realitat de les dones a les vitrines del Barri Vermell d’Amsterdam. Dones victorejades per homes mentre ballen, i amb una frase contundent: “A milers se’ls promet una carrera de ballarina a Europa Occidental. Tristament, acaben aquí”.

Anna explica com fa ja dues dècades que va ser legalitzada la prostitució a Holanda, i en aquest temps es calcula que hi ha entre 20.000 i 30.000 dones prostitutes, dos terços d’elles estrangeres. Aporta dades sobre les víctimes de tràfic, els seus orígens i com la majoria, entre el 50 i el 90% són víctimes de tràfic. 

Dos anys després de legalitzar la prostitució, l’any 2000, es va regular acordant els espais on es podia realitzar. Llavors, el nombre de víctimes ha anat augmentant

També ha augmentat el nombre de víctimes menors de 14 anys, passant del 5% el 2005 al 15% el 2010. Menors explotades a través de la prostitució. Però hi ha dades encara més aclaridores:

La periodista cita l’assaig ‘Esclavos en los Pólders’ amb testimonis que parlen que la realitat d’Amsterdam és la por, la violència i la pressió financera.

I cita diverses frases que relaten el que veritablement passa darrere de les famoses vitrines, fins i tot en qüestió de requisits: “Han de tenir nacionalitat holandesa, però aquest últim es burla habitualment gràcies a la legalitat europea, que permet a qualsevol treballador de la UE realitzar la seva professió a un altre país membre”.

Amb aquestes xifres, el debat comença a ser diferent, i ja no hi ha tanta contundència sobre la legalització. 

Segons Julia Bindel, més de la tercera part d’aquests bordells-aparador han tancat i d’altres perdran les seves llicències. El canvi ha començat en aquest sentit, i la reflexió ja és al carrer: