‘Lux’, la llum de Rosalía
L’artista catalana brilla per haver donat continuïtat a la recerca de la veritat i de la bellesa
Rosalía en el concierto de Lyon. /
Quan el gener del 2010 transitava per la plaça del Dubte, al Raval (Barcelona), una jove amb ànim de matricular-se al Taller de Músics, com que aquest centre es troba disseminat en diversos locals dels carrers adjacents (Requesens, Cendra, Príncep de Viana), va ser un servidor el que li va indicar on es trobava situada la secretaria d’aquest centre d’ensenyament musical. L’escàs temps que van durar les meves indicacions devia causar alguna impressió en la meva persona perquè al cap d’una estona em vaig traslladar des dels despatxos del carrer Cendra 34 fins a la secretaria on s’efectuen les matriculacions, al carrer Requesens 3. En moltes ocasions també m’havia passat amb altres joves una situació exacta. Mirant pel Taller de Músics, fins i tot sense ser preguntat, era jo el que s’avançava a explicar el lloc per poder matricular-se. La qüestió seria escrutar els motius que em van empènyer, aquell hivern del 2010, a causa del curt intercanvi de paraules amb Rosalía Vila Tobella, que després m’interessés saber, a la secretaria del Taller, si aquella jove passaria a ser estudiant del centre que vaig ajudar a fundar el 1979.
Alguna cosa devia remoure en el meu interior la fugaç trobada de carrer amb aquella noia perquè jo actués de manera diferent d’altres vegades. Al cap de 16 anys, he entès el perquè de la meva reacció. Rosalía, en aquell moment, ja desprenia lux d’artista. Ella i la seva família volien que es formés musicalment, tot i que l’aurèola artística es transporta en la personalitat, en les maneres d’estar, de preguntar i de com l’entorn familiar fomenta l’afició a la música.
La temporada que Rosalía es va mantenir a la nostra escola del Raval, dos anys i mig, i a l’Escola Superior d’Estudis Musicals TdM del districte de Sant Andreu, on va cursar primer i segon de carrera, va representar per a nosaltres un dels més estimulants reptes del nostre recorregut, del nostre projecte pedagògic. Rosalía interpel·lava els seus professors amb afany i contínuament. Mestres de matèries teòriques, igual que les d’assignatures pràctiques, tant en l’especialitat de flamenc com en la de jazz, havien de donar resposta a les seves incisives preguntes. Respostes que la deixebla no donava per acceptades fins que el seu instint se sentia satisfet.
Notícies relacionadesHe de remarcar que el lema principal del Taller, de l’aula a l’escenari, es va complir amb escreix des de la incorporació de Rosalía al nostre recinte acadèmic. Recordo que quan Desigual ens va triar perquè proposéssim una jove cantant per a un acte d’aquesta marca, els responsables d’aquests menesters en la nostra estructura, no van dubtar a seleccionar Rosalía.
Després van seguir un bon grapat de produccions on Rosalía va poder madurar a l’escenari. Amb lux pròpia, l’artista catalana brilla per haver donat continuïtat a la recerca de la veritat, de la bellesa, les que la catapulten la seva passió i la seva pulsió creativa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
