El Grec i el Lliure celebraran mig segle amb ‘L’òpera de tres rals’

Una acció al Teatre Grec a càrrec de diversos actors va servir per presentar ahir L’òpera de tres rals, l’espectacle inaugural del Festival Grec, el 29 de juny, i de la nova temporada del Teatre Lliure, el 17 de setembre. Tots dos celebren 50 anys i ho volen commemorar en gran amb la coproducció d’aquesta obra universal de Bertolt Brecht i Kurt Weill, que dirigirà Marta Pazos, que curiosament també compleix 50 anys. "Fa molt temps que desitjava muntar aquesta obra musical, que no està composta per a cantants d’òpera, sinó per a actors que cantin", va destacar Pazos, que comptarà amb Dani Espasa com a director d’una orquestra de 10 músics. Pazos va triomfar al Lliure la temporada passada amb El público, de Federico García Lorca, i al Liceu el 2023 amb Alexina B., de Raquel García Tomás.

Un repartiment variat defensarà aquesta proposta protagonitzada per Nao Albet, en el rol del gàngster i proxeneta Makie el Navaja, i que inclou Miriam Moukhles, Eduard Farelo, Marta Bernal, Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rosell. "És un elenc transgeneracional, amb gent que ha tingut una relació diversa amb el Lliure". Farelo i Albet, per exemple, han fet 17 i 14 muntatges amb el Lliure, però també hi ha persones que mai han actuat ni al Grec ni al Lliure, cosa que aportarà frescor, segons la directora, que també estrenarà al Liceu una nova versió de Las bodas de Fígaro aquest estiu.

Per a L’òpera de tres rals ha seleccionat els intèrprets amb l’objectiu de crear una companyia "que reflecteixi l’evolució d’Espanya de l’últim mig segle". A tots els exigeix donar el màxim en els assajos que ja han començat. Han de ser uns "autèntics atletes de l’escenari", va apuntar Pazos. "Tant el Festival Grec com el Lliure van sorgir de l’impuls de gent jove que volia trencar amb una època i fer coses diferents després de la mort del dictador que tenia Espanya", va recordar. Espera connectar de nou amb aquest esperit a través d’aquesta nova producció.

Explosiva i irreverent

L’òpera de tres rals és una antiòpera, una creació explosiva i irreverent que va ser rupturista en la seva època. Pazos vol recuperar aquesta essència i promet una versió "trepidant i cabaretera". El text, amb traducció al català de Marc Rosich, sonarà molt actual, avança. Entre els temes que apareixen en L’òpera de tres rals destaca "la comercialització de la pobresa" i la recerca d’aquest color que han robat a la gent és una cosa amb què juga la directora per generar la plàstica escènica.

La música barreja el que és culte, el jazz i el que és popular. "Musicalment és una paròdia de l’òpera, hi ha molt de teatre musical, però tota la partitura és arriscada, no és una peça fàcil per als músics", comenta Espasa, que ha crescut amb aquesta obra. "L’última vegada que es va fer a Barcelona, també al Grec amb posada en escena de Calixto Bieito, vaig col·laborar amb el projecte", recorda. "Va ser el meu primer gran treball quan tenia uns 27 anys, la mateixa edat que Brecht i Weill més o menys quan van fer aquest títol, que és una gran bretolada que es manté plenament actual", diu el músic.

Notícies relacionades

Rosalía estrena ‘Lux tour’ amb temperament i avantguarda

‘Lux’, la llum de Rosalía

Estrenada a Berlín el 1928, aquesta potent peça de cabaret és una crítica atroç al capitalisme que denuncia les relacions de poder en una societat desigual enfonsada en la misèria, la corrupció i la violència estructural. La seva popularitat va superar aviat Alemanya, país que els dos creadors van abandonar anys més tard davant l’auge del nazisme. "En el món actual, una obra com aquesta té tot el sentit i més vinculada al naixement del Grec i del Lliure", destaca Pazos, que connecta la peça amb un dels primers muntatges del Lliure: Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagony, de Brecht. A més, L’òpera de tres rals va ser l’últim espectacle de la desapareguda Orquestra de Cambra del Lliure, una coproducció amb el Grec dirigida per Bieito el 2002 que va fer gira per Europa.

Segons Xavier Marcè, responsable de Cultura i Indústries Creatives de Barcelona, la coincidència de l’aniversari del Lliure i del Grec ha permès fer "coses de magnitud i de ciutat important". Per ell, l’obra L’òpera de tres rals és important en aquests moments perquè "parla de justícia, de barris, de redempció i de moltes coses que trobem avui dia a la nostra ciutat". Leticia Martín, directora del Festival Grec, assegura que aquest nou muntatge mostrarà "un Brecht completament diferent". I Julio Manrique, director del Teatre Lliure, assenyala que la celebració del 50è aniversari animarà "a mirar al futur amb esperança". I amb el ressò de l’arxiversionada balada de Makie el Navaja.