Estatuetes més que cantades

L’entrega dels Oscars necessitaria qualsevol dels guionistes que va treballar amb Alfred Hitchcock o, en temps més recents, el més imaginatiu Charlie Kaufman. Només així es traurien de sobre aquesta sensació tan previsible que té gairebé sempre; aquest any, encara més. Des dels interessos espanyols se sabia que Sirat ho tenia molt difícil en qualsevol de les dues categories en les quals estava nominada. I se sabia també quins títols li arrabassarien l’Oscar a la millor pel·lícula internacional (Valor sentimental) i al millor so (F1). Tots dos estaven més que cantats.

El mateix que la majoria de les estatuetes obtingudes per Una batalla tras otra, la gran favorita, la més premiada. Els pecadors corria el perill de ser el film més nominat de la història i que marxés de buit, però la pel·lícula sobre els vampirs del sud racista dels anys 30 s’ha beneficiat d’aquesta sensació de correcció que tenen els votants de l’acadèmia hollywoodiana. Timothée Chalamet haurà d’esperar a una altra ocasió –la tindrà segur, perquè la seva carrera sembla dissenyada per acabar triomfant en els Oscars més aviat que tard–, perquè Michael B. Jordan representa el lideratge del nou star-system afroamericà. Qui va ser el superheroi Black Panther i el fill d’Apollo Creed –el bon amic de Rocky Balboa– ha obtingut l’Oscar al millor actor per combatre vampirs i per encarnar dos personatges en el mateix film, els bessons procedents del Chicago d’Al Capone que planten cara al poder blanc al sud de Jim Crow.

Tampoc hi havia rival per a la Jessie Buckley, de Hamnet, el film sobre la dona de Shakespeare i la gestació tràgica de Hamlet que gira al voltant de la seva magnètica interpretació. Ni per a l’Amy Madigan de Weapons, que ha aconseguit el seu primer Oscar a l’edat tardana. Ni, atès el seu fulgor comercial, Les guerreres K-Pop com a millor film d’animació. Ni, tenint en compte el context geopolític que vivim, el premi al millor documental per a Mr. Nobody against Putin, un film que despulla algunes de les mentides del mandatari rus i que sagaçment 3Cat emet avui en el seu espai Sense ficció. Ni, com acostuma a passar sempre –va passar en els recents Goya amb Sirat–, els premis tècnics de consolació per a aquesta pel·lícula que llueix en el disseny de producció, maquillatge i perruqueria i vestuari: aquest any el Frankenstein de Guillermo del Toro (sense rival en aquest sentit perquè ¡La novia!, la pel·lícula sobre la nòvia de Frankenstein, no entrava en les llistes d’aquest any i en la pròxima edició ningú se’n recordarà).

Notícies relacionades

Rosalía estrena ‘Lux tour’ amb temperament i avantguarda

El Grec i el Lliure celebraran mig segle amb ‘L’òpera de tres rals’

Penn, relatiu

Derrotats, però sense sorpresa: El agente secreto, la directora Chloé Zhao, Emma Stone, Leonardo DiCaprio. Relativa sorpresa: el premi al millor actor de repartiment per a Sean Penn. Si els Oscars fossin una quiniela futbolística, serien molts els que haurien aconseguit el ple al 15. L’avantatge és que una quiniela no és tan previsible com aquest any ho han sigut els premis del cine nord-americà.