L'aranya voladora, l'animal que caça més ràpid de tot el planeta

Una investigació de la Universitat de Califòrnia i l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia (EUA) demostra que individus de la família de les aranyes selenopidae, comunament conegudes com aranyes voladores, poden sentir preses que s'acosten des de qualsevol direcció i giren en un vuitè de segon per atacar-les, segons han difós en un comunicat.

El metratge d'alta velocitat revela que una flexió ràpida de les seves llargues potes ajuda aquests caçadors a aconseguir aquesta gesta, considerada la més ràpida de qualsevol animal del planeta.

"Al voltant de la meitat de les espècies d'aranyes no fan servir teranyines per atrapar les seves preses", assenyala la doctora Sarah Crews, investigadora postdoctoral a l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia. "Algunes estan a l'aguait i s'abalancen, mentre que altres fan emboscades a base de seure's i esperar, com les aranyes voladores", detalla aquesta experta, autora del treball que es publica aquest dilluns a Journal of Experimental BiologyJournal of Experimental Biology.

Maniobra alentida

Per documentar el seu treball, Crews i l'autor principal, Yu Zeng d'UC Merced, han instal·lat dues càmeres de vídeo sincronitzades d'alta velocitat a sobre i al costat de les aranyes. El duo va examinar el metratge del cop a velocitats aproximadament 40 vegades més lentes que l'original per mapar la mecànica d'aquesta nova maniobra de caça. "Estem documentant i modelant els seus ràpids girs", assegura Zeng, "per ajudar a traçar un curs per fer que els robots i altres màquines siguin més maniobrables".

Les aranyes voladores estan preparades per girar en un vuitè de segon gràcies a les seves potes: la seva postura cap enfora s'ubica paral·lela al terra, cosa que permet un rang més ampli de moviment sense restriccions. Cada pota també s'enfronta a una direcció separada i, per tant, cobreix una porció diferent del seu gir de 365 graus. Això significa que pot girar per orientar-se cap a preses desprevingudes, sense importar l'angle d'aproximació.

Vuit ulls

Aquestes aranyes mantenen els ulls atents, vuit per ser exactes, per detectar la seva pròxima víctima, tot i que encara no se sap si algun s'usa per veure. En canvi, detecten preses pròximes, com ara grills saltant o mosques de la fruita brunzint, a través de les pertorbacions en el corrent d'aire.

Per simular l'emboscada d'aquests perceptius depredadors de seure i esperar en cada prova, Crews i Zeng van llançar un grill i li van permetre caminar lliurement cap a l'aranya. El metratge de l'atac resultant va revelar idees sorprenents. "Hen descobert que la pota més pròxima a la presa s'ancora a terra, creant un punt d'apalancament des del qual l'aranya pot tibar del seu tors més a prop de la presa", diu Zeng, descrivint l'estocada lineal de l'aranya.

Gir immediat

Les potes oposades a la presa empenyen del terra per ajudar i juntes, aquesta combinació d'estrebada i empenta també proporciona el començament d'una força de torsió, coneguda com torque, que impulsa l'aranya a un gir ràpid. Igual que les patinadores que ubiquen els seus braços cap endins per girar més ràpid, les aranyes posen les seves potes restants a terra, i les mantenen a prop. Això permet als gràcils caçadors girar fins a un 40% més ràpid i aterrar perfectament posicionades amb la boca cap a la primera víctima.

Al voltant del món, les aranyes voladores giren per atacar les seves preses a velocitats de fins a 3.000 graus per segon. En el temps que una persona parpelleja, aquestes aranyes, a màxima velocitat, poden fer tres rotacions completes. La seva maniobra de gir és la més ràpida impulsada per la pota de qualsevol animal terrestre, i també un dels girs més ràpids del planeta, semblant al dels colibrís i les mosques de la fruita.

               Segueix Extra aFacebook

     

       

                      

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial