Apareix una càpsula del temps a les natges d'una talla del segle XVIII

Els restauradors d'una talla del segle XVIII trobada en una església del municipi burgalès de Sotillo de la Ribera han descobert, amagats a l'interior de l'obra, una sèrie de documents amb informació econòmica, religiosa, política i cultural de l'època.

Els treballs sobre aquest Crist de l'església de Santa Águeda han tret a la llum un document datat el 1777 i firmat pel capellà de la catedral del Burgo de Osma Joaquín Mínguez, que identifica l'escultor autor de la talla, però també aprofita per aportar detalls sobre el moment en què es trobaven.

El document, redactat amb una acurada cal·ligrafia, consisteix en dos plecs escrits a mà per les dues bandes que els restauradors van trobar al treure la peça de roba que cobreix les natges.

L'historiador Efrén Arroyo, membre de la Confraria de Setmana Santa de Sotillo de la Ribera, promotora de la restauració d'aquesta talla del segle XVIII, considera que aquesta troballa és sorprenent i singular perquè, "si bé és usual que moltes escultures estiguin buides, no ho és tant trobar-hi a l'interior uns documents escrits a mà".

Una ocurrència

Segons la seva opinió, i una vegada examinat el document, la decisió de fer aquest escrit i guardar-lo a l'interior de l'estàtua de fusta sembla una ocurrència o joc entre el firmant del document, el capellà de la catedral del Burgo de Osma, i l'autor de la talla.

Sembla, igualment, que la seva intenció era que es descobrís centenars d'anys després, i per això l'espai buit existent a les natges del Crist ha actuat com una "càpsula del temps".

El capellà Joaquín Mínguez explica en el seu escrit que l'estàtua del Crist va ser esculpida en fusta per Manuel Bal, "acadèmic natural de San Bernardo de Yagüe i veí a Campillo, tots dos d'aquest bisbat d'Osma".

Molt vi, correu, gaseta i inquisició

A més, descriu el que es cultivava al bisbat del Burgo de Osma: "Collites de blat, sègol, ordi, civada", amb especial al·lusió al vi "a la terra d'Aranda", i assegurava que "és molt nombrosa la seva collita molts anys, tant que en aquest temps s'ha vist, per no tenir lloc als cellers, vessar molt vi".

Parla de les malalties més comunes "tercianes i quartanes" (febres del paludisme de tres i quatre dies), "dolor de costat, tifus" (febres tifoidees). I fins i tot dels entreteniments preferits per la població, "cartes, pilota, calva, barra i altres jocs puerils".

En un altre apartat del document detalla dades més generals: "La Cort és a Madrid. Hi ha Correu i Gaseta per a les notícies. Hi ha Inquisició, i per això no s'experimenten errors contra l'Església de Deu. Es contracten en funcions grans toreros famosos de Salamanca".

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Segons Arroyo, totes aquestes referències mostren la intenció de voler deixar constància per a la posteritat de com era el món que envoltava el capellà sorià el 1777.

La talla, que està restaurant a Madrid l'empresa Da Vinci Restauro, és un crist del segle XVIII, conegut popularment a Sotillo de la Ribera com a Crist del Miserere.