Tatuatges per oblidar una cicatriu

Que el món dels tatuatges s’ha estès exponencialment és una veritat com una casa. Però aquí parlem del fet d’acolorir la pell per oblidar una cicatriu. Una possibilitat que fa unes setmanes arribava en forma de notícia des de la Xina: l’estudi Samurai Tattoo de Xangai va fer una campanya per realitzar gratuïtament un dibuix a l’abdomen de joves mares que havien tingut un nadó mitjançant cesària.

El propietari de l’estudi, Shi Hailei, de 32 anys, es va inspirar en l’artista brasilera Flavia Carvalho, que ofereix tatuatges a dones que han sigut marcades per la violència domèstica. La fotògrafa Aly Song en va fer centenars de fotos, algunes de les quals il·lustren aquest reportatge. Però la qüestió era comprovar si aquesta idea també s’està practicant al nostre país.

Juanma Zoombie, un veterà artista de Logia Barcelona, un estudi on es publiciten aquesta classe de tatuatges, afirma que aquesta «no és una pràctica d’ara, sinó de fa anys». Zoombie, que està cobert de tattoos, està adscrit a la línia new school, un estil que imita el còmic. Fa més de 20 anys que està en la professió i per això acostuma a encarregar-se d’aquesta mena de clients, que no són gaires: «Quatre o cinc persones a l’any» recorren a ell per «dissimular o tapar cicatrius de cesàries, cremades o estries».

«Hi ha més dones que homes. I mentre que aquests hi van dient: ‘Em vull tatuar i així aprofito per tapar-me la cicatriu», les primeres confessen: «No vull cap tatuatge, però així em taparé aquesta cicatriu que em fa sentir lletja».

AUTOESTIMA

En efecte, «una cicatriu és una marca que afecta l’autoimatge, l’autoestima d’una persona», explica el doctor Javier Herrero, cirurgià plàstic de renom. «I ja no en parlem quan hi ha l’amputació d’un pit o una cremada», afegeix. «I si aquella persona s’implanta una imatge personalitzada i única, transforma una cosa negativa que no es veu (la cicatriu) en una cosa positiva que es veu (el tatuatge) i és bonica».

El doctor Herrero recorda que «els tatuatges, en altres cultures i races, tenien un significat, un llenguatge amb una base profunda, que en cultures primitives representaven la seva comunitat davant d’altres». En canvi, en les cultures occidentals, el que va començar com una moda, va passar a ser un llenguatge. «Des de fa uns anys tatuar-se va començar a ser un acte de transgressió, de ruptura amb la generació anterior». 

QÜESTIÓ DE PSICOLOGIA

Així, si abans «als especialistes en cirurgia estètica ens venien perquè els esborréssim tatuatges, ara és una postura estètica que comença a implantar-se en la societat, i cada vegada es veu més gent molt o extremadament tatuada», detalla. I què fa un tatuador quan li va algú amb una cicatriu: «S’hi ha d’aplicar la psicologia», explica Zoombie. «¿Què és més important, la marca en si o que, a més a més, portis un tatuatge per a tota la vida, com a solució emocional que, igual, tampoc hi ajuda? El dibuix pot dissimular una miqueta la cicatriu, però segueix sent-hi i la gent potser et mirarà més la zona», raona.

El doctor Manel Romaní, que va ser vocal i vicepresident de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica durant uns quants anys, apunta que «fer-se un tatuatge sobre una cicatriu ni és bo ni és dolent; sinó una opció estètica». I adverteix que «un tatuatge, per molt xulo que sigui, és per a tota la vida».

SENSIBILITAT AL DOLOR

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Romaní recorda que «una cicatriu sempre serà una cicatriu; si en el postoperatori s’ha fet bé, la cicatriu ha de ser plana i fina i tendeix a dissimular-se amb l’edat; en cas contrari, mitjançant la cirurgia estètica es pot millorar».

UNA OPCIÓ ESTÈTICA

El doctor Herrero també apunta que «abans d’emboscar la cicatriu amb un tatuatge» prefereix valorar una possible solució mèdica. Però si l’hi pregunta un pacient i no hi ha cap contraindicació, fins i tot li recomana «el tatuador més adequat».