Zaha Hadid: així va arribar una dona àrab a l'olimp de l'arquitectura

Zaha Hadid (Bagdad, 1950) va ser la primera dona a ser guardonada amb el premi Pritzker d'arquitectura, el més prestigiós d'aquesta disciplina. També va ser la persona més jove a aconseguir-lo, tenia 53 anys. Aquest dimecres Google l'homenatja amb un 'doodle' per aquesta fita, ja que avui fa 13 anys que va rebre el guardó (2004). La creadora iraquiana, que va morir el 31 de març del 2016 de sobte a Miami (EUA) als 65 anys, va ser l'única integrant femenina del grup d'arquitectes estrella que van aixecar edificis icònics abans de la crisi.

Àrab nacionalitzada britànica, amb fama de caràcter difícil, va aconseguir, a base de tenacitat i talent, arribar a l'olimp de l'arquitectura d'elit, un món bàsicament masculí. Així doncs, està considerada la millor arquitecta del món, amb permís de l'altra llorejada amb el Nobel de l'arquitectura Kazuyo Sejima. 

Hadid es va educar a Londres i va estudiar a l'Architectural Association, on va ser alumna de Reem Koolhaas, arquitecte holandès també guardonat amb el Pritzker només quatre anys abans que ella. La creadora iraquiana va obrir el seu propi estudi a Londres el 1979 i va ser catedràtica en diverses universitats de tot el món. Durant la seva vida, va compatibilitzar la pràctica de l'arquitectura amb la investigació i la docència.

Se la considerava la reina del moviment desconstructivista, un corrent que aposta per la visió global de tots els camps del disseny, des de l'estructura de l'edifici fins a la decoració interior. Va dissenyar interiors, mobles, va aixecar museus, teatres, biblioteques, edificis per a empreses o esportius, passant per estacions de bombers, estacions de ferrocarril i tramvia o ponts.

També se la considerava més teòrica que constructora, en part a causa del seu extrem avantguardisme i originalitat, que moltes vegades creaven dubtes sobre el caràcter arriscat de les seves construccions i el seu elevat cost. Innovadora per naturalesa, el seu fort era la fluïdesa, les formes orgàniques i les línies sensuals. I igual que el seu admirat Oscar Niemeyer, menyspreava la línia recta i apostava per les estructures aparentment líquides. Fluxos de moviment que aconseguia amb la superposició de plans, una de les seves senyes d'identitat.

Notícies relacionades

Mor la prestigiosa arquitecta Zaha Hadid

La realitat dels autònoms davant la jornada de 37,5 hores: “Treballo 14 hores al dia i encara em falta temps”

Entre els seus treballs destaquen el Centre Aquàtic dels Jocs Olímpics de Londres i el projecte del Pont Habitable sobre el riu Tàmesi, també a la capital anglesa; l'estació de bombers Vitra (Weil am Rhein) i el Centre BMW de Leipzig, tots dos a Alemanya; el Museu d'Arts Islàmiques de Doha, a Qatar, i el Centre d'Art Contemporani Rosenthal, de Cincinnati (EUA). A través de Google Earth es pot fer una visita virtual per algunes de les obres de Zaha Hadid a tot el món.

A més del premi Pritzker, Hadid comptava amb altres nombroses condecoracions, com el premi Mies van der Rohe, la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects i l'Orde de l'Imperi Britànic.