Una família que ve de recórrer el món amb autocaravana topa amb les aules saturades a Girona: "No és lògic que la meva filla no pugui anar a l'escola de davant de casa"

Durant aquest temps, però, va continuar estudiant, primer en la modalitat d'instrucció en família, un sistema reconegut a França a partir d'on els pares, seguint "unes directrius pedagògiques", es converteixen en tutors ("li vam ensenyar a llegir, a escriure, a resoldre problemes matemàtics bàsics, coneixements d'història, geografia, ciència o natura, però això és molt fàcil quan estàs viatjant perquè tens el volcà allà davant i pots veure en directe els diversos elements", relata la seva mare, Cinta P.). Quan la seva filla tenia nou anys va començar a estudiar a distància, una alternativa reconeguda pel Ministeri d'Educació ideada pels infants que viuen fora de les fronteres de l'Estat espanyol. "Necessitàvem uns estudis que fossin reconeguts perquè havíem de pensar en el futur de la nostra filla", assegura.

La família -la mare és de Reus i el pare és d'origen francès- van aterrar a Girona al febrer, juntament amb la seva filla que ara té 11 anys, per un doble motiu: "la nostra filla volia anar a l'escola i al meu home li havia sortit una feina a Girona". Un cop aquí, es van empadronar i van acudir a l'Oficina Municipal d'Escolarització per obtenir una plaça per a la seva filla. Aquí, però, van començar els "maldecaps": "Ens van dir que totes les classes de 6è de Primària, tant d'escoles públiques com concertades, estan per sobre la ràtio" i els van oferir plaça on en quedaven: al col·legi Sagrada Família i al FEDAC Pont Major, tot i que ells, per "proximitat", havien escollit els Maristes, el Vedruna i el Dr. Masmitjà. "No em sembla lògic ni normal que tenint una escola davant de casa, enviïn la meva filla a centres educatius que estan a mitja hora en autobús", assenyala. Amb tot, lamenta que "jo no tinc cotxe i no puc deixar que una nena d'11 anys vagi sola per una ciutat que no coneix i on no parla l'idioma (parla francès i castellà i entén una mica el català)".

Els pares han presentat una reclamació a l'Oficina Municipal d'Escolarització perquè la comissió de garanties estudïi el seu cas, però aquesta setmana l'han tornat a trucar per "dir-me que no hi ha places disponibles" i li han ofert l'escola de Taialà, que "tampoc em soluciona res". També ha demanat parlar amb Inspecció, però "m'han contestat que no puc parlar amb l'inspector".

Notícies relacionades

¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?

Dures multes per als autocaravanistes a les zones de costa i facilitats a l'interior

Amb tot, denuncia que "ens trobem amb un mur administratiu perquè només és un número i ningú veu la història que té al darrere" i lamenta que "mentre la meva fila no va a l'escola, no s'està integrant". La seva filla, que continua estudiant a distància, no ho entén: "No entén per què no la volen si treu bones notes", relata. A més, lamenta que "sense dir-m'ho, m'han donat a entendre que si fóssim una família vulnerable tot seria més fàcil". I és que recorda que "no estem demanant beques, ajuts ni res de l'altre món, només una escola on poder estudiar que no estigui a l'altra punta de la ciutat". A més, assegura que "jo no puc buscar feina fins que la meva filla tingui escola perquè no la puc deixar sola a casa".

Forçar la ràtio de forma rotativa

La regidora d'Educació de l'Ajuntament de Girona, Queralt Vila, explica que "quan els alumnes arriben en matrícula viva, és a dir, fora del termini de preinscripció, es van assignant als centres on queden places lliures i, quan s'arriba a la ràtio màxima, es força la ràtio a la resta d'escoles de forma rotativa". Amb tot, assegura que "les famílies han d'entendre que, si ho demanen a mig curs, les opcions són més reduïdes perquè els cursos estan plens i no podem saturar les aules".