DOL EN ELS BANQUETS

Mor a BCN Joan Manubens, el restaurador que va fer àpats per a Coppola, Allen i Clooney

L'amo del Passadís del Pep passejava amb orgull el reconeixement que li va donar la guia nord-americana Zagat gràcies a les votacions dels lectors

fcasals31574586 francis ford coppola en passadis del pep con joan manubens  170110200253

fcasals31574586 francis ford coppola en passadis del pep con joan manubens 170110200253

2
Es llegeix en minuts
Iosu de la Torre
Iosu de la Torre

Coordinador de Podcast.

ver +

El segon dimarts de gener a la tarda ha mort el restaurador Joan Manubens, el que va alegrar els banquets de Francis Ford Coppola, George Clooney, Harrison Ford i Woody Allen durant tant de temps, als 61 anys. El propietari de l'entranyable Passadís del Pep ingressa en l'enciclopèdia gastronòmica catalana dels banquets pantagruèlics i generosos.

El seu amic Joan Barril va escriure això sobre el Passadís del Pep (plaça del Pla del Palau, 2) en una de les seves cròniques de la contraportada d'EL PERIÓDICO: “Es tracta d'un restaurant que no té cap rètol que l'identifiqui des del carrer. El passadís és exactament això: un llarg passadís del qual s'obre l'escala de veïns i, al fons, una porta de vidre esmerilat que dona accés a un gran festival de gustos”.

SEMPRE AL BARRI DE LA RIBERA

Va ser l'inoblidable gurmet de la comunicació, (mort també fa dos anys) qui un migdia de fa molts anys, cap allà als 90, em va presentar Joan Manubens, que era germà del Pep, el de la plaça de les Olles (barri de la Ribera), que va aconsesguir prestigi internacional molt abans que els restaurants de Barcelona es convertissin en habituals en els diaris nord-americans i europeus.

El Cal Pep, obert potser el 1989, va ser un dels primers establiments que va ocupar espai a les pàgines de 'The New York'. Anys després, el Joan va poder presumir que el Passadís era escollit per la guia Zagat com a millor restaurant per rigorosa votació dels lectors.

Els Manubens van començar en un frankfurt al barri. Queda lluny, però encara hi ha qui recorda aquells entrepans sofisticats i creatius amb què disfrutaven els 'brockers' de la borsa. D'aquí van arribar el Passadís i el Cal.

UNA PAELLA AL SÀHARA

El Joan era un home amable, amb ganes de ser seductor i de sorprendre amb els seus projectes i ganes de viatjar. Un paio especial que lluitava pel gaudi dels altres, dels comensals. També era un home de mar, del Mediterrani. D'estrambòtics reptes, com el de cuinar una paella gegant en ple desert del Sàhara, quan el Ral·li París Dakar travessava l'Àfrica.

Rescato un retall firmat per Pau Arenós: “El germà gran va convèncer el Joan perquè deixés el taller mecànic i comencés a reparar altres aparells sensibles, però també plens d'èmbols i lubricants, com són els estómacs dels gurmets.”

Notícies relacionades

Els seus cuiners entenien com preparar les millors gambes i crustacis. Memorable és el rap allagostat treballat com si fos un rosbif. O les làmines d'ou de reig i de ceps. O les cocotxes “amb més gelatina que els llavis d'Angelina Jolie”, segons Arenós, que no els ha tastat mai (els llavis). De les virtuts del finat també en podran relatar bones glosses Quim Vila i Lluís Kao, homes del vi.

Fa 10 anys, quan el Passadís va complir 26 anys obert (Manubens no va voler festes pel 25è aniversari), el restaurador es va autohomenatjar editant un llibre immens amb obres de Pazos, Guinovart, Evru i Casanoves. El va presentar al Museu d'Art Contemporani apadrinat pels escriptors Joan Barril i Maria de la Pau Janer. És el mínim.