Sigmund Freud, 10 conceptes de la psicoanàlisi que fas servir sense saber-ho

El 6 de maig de 1856 va néixer un dels pensadors més polèmics de la història moderna, el pare de la psicoanàlisi Sigmund Freud. Aquest austríac format com a neuròleg va explorar la sexualitat infantil i va centrar part de les seves teories sobre la ment humana en la interpretació dels somnis. El seu llegat preval en paraules i expressions diàries instal·lades en la societat, ¿endevines quines? Et donem la resposta amb motiu del 160 aniversari del seu naixement, que el buscador Google homenatja amb un 'doodle'.

"He sigut un home afortunat a la vida: res em va resultar fàcil", és una de les frases cèlebres de Freud. Des d'europapress.es, no obstant, t'expliquem de manera senzilla deu conceptes que han traspassat el món acadèmic i les sales de consulta per sentir-se en tots els àmbits.

Complex d'Èdip: Freud, que volia estudiar Dret però que va acabar a Medicina, es refereix amb aquesta frase al conjunt de sentiments ambivalents -inclosos alguns d'índole sexual- entre pares, fills i germans. L'elecció d'aquesta expressió es deu a la mitologia grega. La història d'Èdip narra que va matar el seu pare i es va casar amb la seva mare sense saber-ho.

Allò, jo i superjò: Aquests tres termes que pertanyen als últims treballs de Freud divideixen la ment humana en tres parts. Així, l''allò' és la part més impulsiva que facilita les necessitats bàsiques i es guia pel principi del plaer buscant la gratificació immediata. Per un altre costat, hi ha l''ego' que actua de guardià i frena l''allò' amb la realitat com a condicionant, mentre que el 'superjò' apareix a partir dels cinc anys i es refereix a la moral.

Conscient, preconscient i inconscient: La ment es divideix en tres nivells. El més evident: el conscient, que inclou tot allò de què ens adonem; el preconscient, que representa la memòria ordinària -hi recorrem per rescatar informació-; i l'inconscient, que guarda pensaments i sentiments menys acceptats. L'inconscient influeix en el nostre comportament sense adonar-nos-en, d'aquí la importància dels somnis com a material reprimit que aflora. Per visualitzar aquesta teoria, el pare de la psicoanàlisi deia que el conscient era la punta de l'iceberg, el preconscient, la part intermèdia, i l'inconscient, la base.

Esquizofrènia: Terme encunyat el 1910 pel psiquiatre Eugen Bleuer. Durant molt temps es va confondre amb la doble personalitat. L'aportació de Freud va ser canviar l'origen d'aquesta malaltia. Així, va passar de ser desordre del cervell a fruit dels conflictes no resolts de l'inconscient. Avui dia es tracta amb medicaments i es reconeix que l'estrès social és clau en els episodis esquizofrènics.

Fetitxisme: Desig sexual cap a un objecte ¿I per què? Segons Freud, els nens imaginen que les seves mares són físicament com ells però a l'adonar-se de la diferència de gènere, es crea un trauma.

Libido: Freqüentment usat com a sinònim de desig sexual, Freud va introduir aquest terme el 1894. El 1905, la libido seria peça central del seu estudi de la infància al considerar que des que naixem ja està present i com a font de psicopatologies -l'excitació acumulada insatisfeta com a origen d'angoixa-.

Fòbia: Por il·lògica a un objecte i situació que provoca ansietat de manera que afecta la vida diària. Freud assenyala al xoc entre l''allò' i el 'superjò', normalment en la infància, de manera que han sigut limitats o desplaçats a un temor irracional.

Catarsi: Paraula d'origen grec, significa 'purificació'. Freud va rescatar aquest terme com molts altres i el va utilitzar en tractaments a través de la hipnosi. Es tracta del procés de l'inconscient transformat en conscient per assimilar sentiments ocults . En els seus treballs posteriores, l'austríac renunciaria a aquest mètode per una psicoanàlisi més desenvolupada.

Neurosi: William Cullen va crear el concepte el 1769 però de nou va ser Freud qui als anys 20 va capgirar la llavors anomenada 'malaltia nerviosa'. Així, la va relacionar amb altres malalties psicològiques. L'austríac argumentava que el pacient intenta resoldre en el present un assumpte del passat i que ho fa amb pautes automatitzades de comportament que realitza sense adonar-se'n, cosa que impedeix que faci una vida normal.

Repressió: Un dels mecanismes de defensa de l''ego' per evitar que els pensaments molestos o amenaçants siguin conscients, com per exemple els brots de violència de fills a pares.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Altres mecanismes són la negació dels fets, la projecció dels sentiments negatius sobre un mateix en una altra persona; el desviament d'un impuls a un objecte substitutiu; la regressió en el temps psicològic per fugir d'una situació d'estrès i la sublimació, és a dir, satisfer un impuls amb un objecte substitutiu acceptat per la societat -picar un objecte en lloc d'una persona, per exemple.