Aquest és el verdader ús de la butxaca petita dels texans

Ni per guardar el tiquet de la compra, ni un clip, ni una pedra ni una moneda de cèntim. La cinquena butxaca dels texans no es va crear per estètica, sinó amb un objectiu útil, almenys al segle XIX.

El blog de Levi Strauss & Co diu que els primers 'cowboys', que portaven rellotges de cadena, els solien guardar allà, a la butxaca d'uns cinc centímetres que tenien a la cintura. Amb el temps i el desús del rellotge de cadena, s'ha fet servir per posar-hi altres objectes: mistos, encenedors Zippo, bitllets de transport públic i fins i tot condons.

La mateixa pàgina explica altres característiques dels incombustibles pantalons blaus d'aquesta marca. 

FIL ATARONJAT

El va començar a utilitzar aquesta marca i ara ja és un estàndard de la indústria denim. Diu la llegenda que l'immigrant letó Jacob Davis, el sastre que juntament amb l'empresari jueu d'origen alemany Levi Strauss va donar vida a la marca el 1873, va ser qui va insistir que el fil fos d'aquest color, perquè coincidís amb el mateix del dels reblons de coure de la peça.

SARGA

Una altra característica dels texans és que són blaus per fora i blancs per dins. Això és degut al teixit de sarga (l'ordit crea unes línies diagonals típiques).

COSTURA ESPECIAL A L'ENTRECUIX

Potser el disseny més conscienciós de tot el patronatge. S'utilitzen dues mesures importants per elaborar les corbes que componen la costura de l'entrecuix: longitud i profunditat.

RIVETS

Usats des del segle XIX en la roba agrícola, tenen com a objecte reforçar i fer més resistents les costures de la peça. A la vista són uns repunts curts i pròxims. Es cusen als traus, a les costures de l'entrecuix i a les butxaques. La marca utilitza una màquina especial que fa aquesta puntada més perdurable.

REBLONS

Notícies relacionades

Una falsa cobra alerta els veïns de Lleida: activats fins i tot els protocols d’emergència

Quim Gutiérrez, Georgina Amorós i Biel Juste protagonitzen l'anunci d'estiu d'Estrella Damm

La idea d'utilitzar reblons per reforçar les puntes de les butxaques i l'entrecuix (les zones que més es desgasten) se li va acudir a Davis quan treballava com a sastre a Reno (Nevada), abans d'associar-se amb Strauss. Aquests aplics ja els feia servir ell en unes mantes que va dissenyar per tapar els cavalls.

Totes aquestes explicacions, publicades al blog de la marca l'abril del 2014, han tornat a estar d'actualitat aquests dies després d'un debat entre diversos usuaris curiosos de la xarxa social Quora.