sadadell
A Espanya s’estalvia poc. La taxa d’estalvi de les famílies va tancar el 2018 en mínims històrics. Segons xifres del Banc d’Espanya, el percentatge que els particulars atresoren de la seva renda disponible es va situar en el 4,85%, la dada més baixa des que arrenquen les sèries a mitjans dels anys seixanta. Aquesta dada ens situa per sota de la meitat de la mitjana europea, i a més, segons els experts, invertim de forma poc eficient.
Bé és cert que durant l’última crisi les famílies han intentat assegurar la seva situació econòmica, encara que els resultats no estan sent els millors: els ingressos de les llars espanyoles creixen menys que les seves compres. Des del mínim de la crisi del 2013, la renda disponible ha augmentat un 10,4%. En canvi, el consum s’ha elevat un 16,5%.
L’any 2018 les rendes van pujar un 3,2% davant el 4% del consum. En conseqüència, l’estalvi cau en volum un 10% l’any i un 44% respecte al 2013, tot i que aquesta situació resulta molt diferent segons les condicions del grup familiar i l’edat.
Així estalvien les famílies espanyoles
El nostre país va experimentar un repunt de l’estalvi des del 2007 –quan es va produir el que els experts van denominar l’estalvi de la por– fins al 2015, any des del qual no ha deixat de descendir.
En aquesta conjuntura, la radiografia de l’estalvi de les famílies a Espanya és diferent de la de les europees, ja que el minvant total que els consumidors estalvien i que no va a la construcció (una de les grans destinacions) es distribueix majoritàriament en dipòsits i efectiu. L’estalviador nacional no es relaciona bé amb el risc i treballa en una zona de confort conservadora.
En aquesta conjuntura, les alternatives d’estalvi i inversió són complexes, però hi ha opcions.
L’ésser humà i l’estalvi
Disposar d’una estratègia d’estalvi específica per a cada situació familiar és avui una dada clau, però que ha anat canviant al llarg de la història.
El concepte d’estalvi ja estava assumit per pobles molt antics, com inques, xinesos o egipcis, que solien guardar una part del fruit de les seves collites per fer front a les èpoques de més necessitat. A l’edat mitjana apareix el concepte d’estalvi actual i el 1462 neix la primera Organització de l’Estalvi, batejada com a Monte de Piedad. Va ser a Itàlia, de la mà de monjos franciscans que volien protegir els béns de la seva comunitat.
Molt han canviat les coses des d’aleshores, però la necessitat d’assegurar el futur segueix en la ment de totes i cadascuna de les famílies del país, ja que és fàcil comprendre que quan es tenen diners estalviats, moltes preocupacions desapareixen. Aquesta és una de les raons per la qual s’ha convertit en una necessitat.
Possibilitats:
*Atenent a la personalització de l’estalvi, una de les accions més intuïtives i bàsiques és destinar una quantitat de diners a un compte d’estalvis. Si cada mes es guarda un tant per cent dels ingressos en aquest compte, s’acabarà per aconseguir un matalàs financer que donarà seguretat a la família.
*Una altra possibilitat és tenir un compte separat per als estalvis en què guardar una part dels ingressos mensuals familiars. Els avantatges que té un compte separat són molts, però el més important és, sense cap dubte, allunyar la temptació d’utilitzar aquests fons per al dia a dia. També s’ha de considerar que sigui accessible, i que, per tant, podrà ser utilitzada en situacions d’emergència.
*Els comptes personals destinats a l’estalvi tenen moltes possibilitats, i poden obrir-se fins i tot per als més petits de la família. L’objectiu és que els més joves de la casa es puguin familiaritzar ambl’administració dels seus estalvis. Aquest tipus de comptes no té comissions d’administració ni de manteniment i busca educar-los en la necessitat d’estalviar.
Consell d’experts
Però per millorar de manera significativa els resultats de les finances familiars s’han de considerar altres fórmules, com, per exemple, els fons d’inversió, que permetran fer créixer l’estalvi a llarg termini.
En l’actualitat, la renda variable és l’actiu més rendible a llarg termini, però com que requereix tolerància al risc i paciència, els experts recomanen acudir a l’entitat bancària de la nostra confiança.
Des d’aquesta perspectiva és una òptima decisió posar els diners en un fons d’inversió i esperar que creixi, ja que un bon gestor vigilarà les correlacions per no quedar massa exposat a un valor o sector específic. El gestor anirà actualitzant la cartera, i així es minimitzen els riscos de patir pèrdues permanents.
No s’ha d’oblidar tampoc que el risc és més petit en un fons d’inversió que a la borsa, on les pujades i baixades solen ser impredictibles. D’altra banda, un estalviador familiar és més difícil que pugui construir-se per si mateix una cartera ben diversificada, i per això, la recomanació és una vegada més acudir a una entitat bancària de confiança.
Avantatges de l’estalvi a llarg termini
Qui opti pels fons d’inversió té com a avantatges destacables:
*Una inversió inicial accessible. Fins i tot els inversors més petits tenen accés a estratègies d’inversió potents.
*L’accés als mercats es fa amb millors condicions.
*Són instruments regulats: estan comercialitzats per gestores supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
*Òptima fiscalitat, ja que els beneficis no es declaren fins al moment del seu reembors.
Notícies relacionades*Obtenció de benefici de l’interès compost, ja que els rendiments s’acumulen en el mateix fons.
*La gestió està en mans de professionals que busquen el que més convé als partícips. Aquests professionals obren canals de comunicació amb la família, per facilitar que segueixin l’evolució dels seus propis estalvis d’una manera activa.
