L’enèsima gesta del llegendari Toni Bou
El pilot català va aconseguir ahir al seu poble natal (Piera) el seu tercer rècord Guinness al completar 53 salts consecutius sobre bidons únicament amb la roda posterior de la seva Honda.
Va volar el confeti mentre Toni Bou sostenia entre les seves mans el seu tercer certificat del World Record Guinness. Aquesta vegada, no obstant, va ser diferent de la primera. Ahir, davant la seva gent, jugant a casa, a Piera (Anoia), i en un moment de la seva carrera on el dolor és més present que mai. Va tenir un gust diferent quan va saltar l’últim bidó, després de 53 de seguits sobre la roda posterior. Aquesta és la marca que quedarà per sempre al llibre dels rècords.Va volar el confeti mentre Toni Bou sostenia entre les seves mans el seu tercer certificat del World Record Guinness. Aquesta vegada, no obstant, d’una manera diferent de la primera. Davant la seva gent, jugant a casa, a Piera, i en un moment de la seva carrera on el dolor és més present que mai. Va saber diferent aquesta vegada quan va saltar l’últim bidó, després de 53 de seguits sobre la roda posterior. Aquesta és la marca que quedarà per sempre al llibre dels rècords. Almenys fins que ell mateix torni a proposar-se superar-lo.
"Com més difícil és una cosa, més satisfacció fa aconseguir-la", va explicar Toni Bou a EL PERIÓDICO després de la nova marca. "Estic agraït a tothom i molt content d’haver aconseguit aquest rècord aquí. Estic agraït a Repsol perquè quan vam tenir la idea, vaig dir: ‘Això cal fer-ho a Piera’". La rotonda que porta el seu nom era plena de gent, nens corejant el seu nom i persones grans, internes a la residència de gent gran que és al mateix lloc, traient el cap per veure la seva nova gesta. Absolutament ningú s’ho va voler perdre."Com més difícil és alguna cosa, més satisfacció dona aconseguir-ho", reflexiona Toni Bou a EL PERIÓDICO després del rècord. "I a més, amb tota la gent de Piera, en una hora complicada, ha vingut moltíssima gent, més de la que esperava. Estic agraït a tots i molt content d’haver aconseguit aquest rècord aquí. Estic agraït a Repsol perquè quan vam tenir la idea, vaig dir: ‘Això cal fer-ho a Piera’", afegeix. La rotonda que porta el seu nom era plena de gent, nens cridant el seu nom i persones grans, internes a la residència de gent gran que és al mateix lloc, a veure la seva nova gesta. Ningú s’ho va voler perdre.
El dia anterior va fer diversos intents per provar la zona i el pendent de la rotonda que porta el seu nom. "Ahir vaig fer 20 intents i només en van sortir bé tres; avui només teníem tres oportunitats", confessa. A la primera va aconseguir el primer rècord: 52 bidons. Va tornar a intentar-ho; es va quedar en 40, quatre per sobre dels 36 mínims que demanava l’organització perquè fos vàlid. A la tercera, la definitiva: 53 bidons.El dia interior va fer diversos intents per provar la zona i el pendent, bastant notable, de la rotonda que porta el seu nom. "Ahir vaig fer 20 intents i només en van sortir bé tres; avui només teníem tres oportunitats", confessa. Doncs a la primera va aconseguir ja el primer rècord: 52 bidons. Va tornar a intentar-ho; es va quedar en 40, quatre per sobre dels 36 mínims que demanava l’organització perquè fos vàlid. A la tercera, la definitiva: 53 bidons.
En un ecosistema molt diferent de les carreres, el Toni estava nerviós. "Mentalment avui ha sigut estrany, perquè estàs concentrat, però no del tot. No és una carrera i no tens aquesta tensió habitual, però en el moment de fer-ho sí que intentes analitzar una mica les coses. La veritat és que m’ha costat una mica mantenir la concentració, ha sigut diferent", va admetre.
Reptes de futur
No obstant, el convenciment que ho faria era present en cada persona que el mirava a dalt de la moto. "Estic acostumat a portar-los per dins, però vagi on vagi, tothom diu: ‘El Toni ho farà, el Toni ho aconseguirà’. De vegades pesa i d’altres també serveix de motivació. Intento prendre-m’ho de manera positiva, com intento afrontar tot-ho, i això és el que m’ha portat fins aquí".En un ecosistema molt diferent de les carreres, el Toni estava nerviós. "Mentalment avui ha sigut estrany, perquè estàs concentrat, però no del tot. No és una carrera i no tens aquesta tensió habitual, però en el moment de fer-ho sí intentes concentrar-te i analitzar una mica les coses. La veritat és que m’ha costat una mica mantenir la concentració; avui ha sigut diferent", confessa a aquest mitjà. No obstant, el convenciment que ho faria era present en cada persona que el mirava pujat a la moto. "Estic acostumat a portar-los per dins, però vagi on vagi, tothom diu: "Toni ho farà, Toni ho aconseguirà". És una cosa que forma part de la meva carrera esportiva des de fa molts anys. De vegades pesa i altres vegades també serveix de motivació. Intento prendre-m’ho de forma positiva, com intento afrontar tot, i això és el que m’ha portat fins aquí", afegeix.
Un total de 39 mundials de trial, tres rècords Guinness... i el que queda. Però els títols són una part de la història del millor pilot de trial de tots els temps. "Sé el que es mou aquí, sé el carinyo que em té el poble. Ja no visc aquí, però sé que em continuen estimant molt", deia mirant la desena de nens que l’esperaven per fer-se fotos just darrere seu. "L’etiqueta de referent pesa molt. He aconseguit molts títols mundials, però és un esport minoritari. No obstant, és molt visual, i això d’avui també ho ha sigut. Crec que visualment ha quedat molt bonic. Això també ajuda que Repsol tingui més fàcil continuar col·laborant amb nosaltres i que tot tingui més sentit. Avui dia, amb les xarxes socials, aquest tipus de rècords tenen molta lògica".39 mundials de trial, 3 rècords Guinness... i el que queda. No obstant, els títols són una part de la història del millor pilot de trial de tots els temps. "Sé el que es mou aquí, sé el carinyo que em té el poble. Ja no visc aquí, però sé que em continuen estimant molt", explica mirant la desena de nens que l’esperen per fer-se fotos just darrere seu. "L’etiqueta de referent pesa molt. Però continuar sumant coses com aquesta també explica. He aconseguit molts títols mundials, però és un esport minoritari. No obstant, és molt visual, i això d’avui també ho ha sigut. No era una cosa superespectacular, però crec que visualment ha quedat molt bonica. Això també ajuda que Repsol tingui més fàcil continuar col·laborant amb nosaltres i que tot tingui més sentit. Hoy en día, con las redes sociales, aquest tipus de rècords tenen molta lògica".
Notícies relacionadesDura recuperació
"Aquest és el tercer, però segurament n’hi haurà més", va augurar el pilot. Bou, de moment, no en té prou. "Tornarem per fer dues voltes segur", va dir tot just baixar de la moto. L’espatlla continua impedint-li estar al 100%. "Estic content perquè disfruto a sobre de la moto. Hi ha moviments que evidentment no puc fer, però estic millor del que pensava i això per a mi és el més important. Ser competitiu era important, i guanyar el Mundial Indoor també ho era, però al principi estava molt malament. La recuperació em costava moltíssim. Ara cada vegada estic millor, puc passar més hores sobre la moto i estic en una evolució constant. Quan tens dolor, sempre apareix el dubte: ¿I si segueixo amb dolor? ¿I si no aconsegueixo l’objectiu? ¿I si m’he equivocat? ¿I si l’operació és més complicada? Tant l’espatlla com els genolls són les parts més complicades per a un esportista. Operar una espatlla és una cosa complicada i ho farem quan realment arribem al límit", va afegir Bou, que va recollir la seva moto i va marxar amb un nou rècord i nous reptes ja al cap"Aquest és el tercer, però segurament n’hi haurà més", tanca el pilot. I és que Toni Bou, de moment, no en té prou. "D’aquí un intent tornarem per donar dues voltes segur", va dir tot just baixar de la moto. I això que l’espatlla continua impedint-li estar al 100%. "Estic content perquè disfruto a sobre de la moto. Hi ha moviments que evidentment no puc fer, però estic millor del que pensava, i això per a mi és el més important. Ser competitiu era important, i guanyar el Mundial Indoor també ho era, però al principi estava molt malament. La recuperació em costava moltíssim. Ara cada vegada estic millor, puc passar més hores sobre la moto i estic en una evolució constant. Quan tens dolor, sempre apareix el dubte: ¿I si segueixo amb dolor? ¿I si no aconsegueixo l’objectiu? ¿I si m’he equivocat? ¿I si l’operació és més complicada? Tant l’espatlla com els genolls són les parts més complicades per a un esportista. I és clar, tocar una espatlla és tocar una espatlla. Operar una espatlla és una cosa complicada i ho farem quan realment arribem al límit", explica Bou, que recull la seva moto i marxa amb un nou rècord i amb nous reptes ja al cap..
