Nostàlgia dels dos mil

Havíem vist Jenny Lewis al Primavera Sound (del 2013) com a membre de directe de The Postal Service, però ahir actuava per primer cop al festival i a Espanya amb el grup que la va revelar musicalment: Rilo Kiley, emblema de l’indie rock més melodiós dels dos mil, banda sonora d’infinites pel·lícules, sèries i vides. El 2025 van tornar a tocar plegats després de 17 anys. La seva reunió ens ha arribat rodada, els seus grans èxits (reunits l’any passat a That’s how we choose to remember it) de nou ben greixats. Van arrencar amb el tema titular de The execution of all things (2002) i es van marcar després, recorrent al mateix disc, una àgil Spectacular views amb Outro estesa per al delit sorollós del guitarrista Blake Sennett i el bateria Jason Boesel.

La desfilada de clàssics va entusiasmar un públic compost, sobretot, de fans de tota la vida. No van faltar Paint’s peeling i les seves guitarres deliciosament cruixents, ni Dreamworld i el seu gran estil soft rock (o, més en concret, Fleetwood Mac), ni balades retro de la mida d’I never i Does he love you?

A Lewis se li van resistir una mica els falsets de Silver lining, però en general va treure brillantor al seu carisma vocal i va saber ficar-se el públic a la butxaca amb la seva simpatia. Sempre a prop, sota del piano Wurlitzer, a tall d’aparent amulet, un llibre del guru de l’autoajuda Wayne Dyer: Com ser una persona sense límits. La bibliografia de l’autor és part de l’attrezzo en aquests concerts de reunió i, pel que sembla, és una forma de Lewis d’agrair a Dyer els seus ensenyaments. Per al final va quedar el triplet de particular intensitat emocional: l’himne de clar regust folk With arms outstretched (que potser va merèixer cors més exuberants del públic), A better son/daughter i la seva cançó més famosa, Portions for foxes, que els més aficionats a les sèries deuen recordar com el tema de l’enamorament sobtat entre Meredith Grey i Derek Shepherd a Anatomía de Grey. Els dos mil no van estar tan malament.

Notícies relacionades

Llibres sota la lluna d’‘Abril’

Disneyland sense nòria

Rilo Kiley

Primavera Sound 5/6/26