Champions League

El Barça vola cap a la final d’Oslo

L’equip de Pere Romeu va doblegar el Bayern al Camp Nou en un enfrontament en què va tocar patir al final i lluitarà pel títol amb l’Olympique de Lió, que dirigeix l’extècnic blaugrana Jonatan Giráldez, en la cita del 23 de maig.

La sisena. Perquè aquest equip d’època no mereix menys. Perquè ha patit, ha plorat però també ha sabut disfrutar i regalar un futbol que li ha permès imposar-se a tot un Bayern de Múnic (4-2). La sisena final consecutiva de la Champions i Oslo ja esperen les blaugrana en la cita decisiva del 23 de maig contra l’Olympique de Lió.

Es va repetir el guió del partit d’anada. El Barça va controlar l’esfèrica i va començar a crear. Al Camp Nou es respirava aquella energia de dia gran, històric fins i tot. Se sentia que, malgrat que podia passar de tot, el Barça també estava preparat per a tot. Les jugadores també ho sentien. I, en moments així, és quan les futbolistes es transformen. Salma Paralluelo no està tenint la millor temporada, no ha tornat a ser la mateixa, amb el desbordament elèctric que la caracteritzava. I contra el Bayern es va trobar. La bimba va sortir disparada de les botes de Caroline Graham Hansen i va dibuixar una paràbola perfecta que Salma va rematar a l’altura del segon pal.

L’aparició d’Alexia

Al Barça, però, la superioritat no li va durar gaire. El Bayern va aprofitar una pèrdua de pilota d’Irene Paredes i el conjunt alemany va sortir en tromba cap a l’àrea blaugrana. Pernille Harder, en una gran galopada, va assistir Dallmann, que va recórrer plàcidament tota la banda sense oposició de les culers. Es va plantar dins l’àrea i va enviar la pilota amb calma al fons de la xarxa. Cata Coll es va quedar petrificada.

Es va reinicialitzar, per segona vegada, l’eliminatòria. Però va aparèixer ella. La de sempre. Perquè sempre hi és, i no només al terreny de joc. És molt més que una futbolista. Alexia Putellas és el Barça i sempre apareixerà per situar l’equip al lloc que es mereix. La capitana va enganxar una pilota morta a l’àrea després d’un xut de Salma. És un ídol, una relació d’amor pur. I vam tornar a tenir la imatge: la seva reverència de rigor al Camp Nou. L’última va ser al córner esquerre de la porteria. Aquesta vegada va corregir a mitja carrera per anar-se’n al dret, davant la grada d’animació, mentre feia un petó a l’escut. Ho va celebrar amb les companyes i, a l’acabar, sola davant el seu poble, va fer la reverència més icònica del món del futbol.

El descans va donar aire i pau a les culers. Al davant en el marcador, tot i que amb un resultat ajustat, l’aturada va insuflar forces a l’equip de Pere Romeu. I s’encarregaria aviat d’ampliar aquesta distància Ewa Pajor. La polonesa és un talent sense parió. Salma Paralluelo va centrar una pilota, aquesta vegada alta, que la davantera va rematar amb un cop de cap imparable. Va arrencar a córrer cap al córner com si l’empaités el dimoni, perseguida per totes les companyes. Onejaven les banderes al Camp Nou, totalment tenyit de blaugrana.

Oslo ja apareixia a l’horitzó. I Alexia va tornar a acostar-lo una mica més. Amb una rematada acrobàtica i d’esquena a la porteria, va aixecar la pilota just per sobre de la portera alemanya. La Reina va segellar el seu gol 232 amb el Barça, de manera que va igualar César Rodríguez i així es va col·locar com la segona màxima golejadora de la història de l’entitat. Al minut 87 la grada va tornar a esclatar. Aquest cop, amb cert gust de comiat. Alexia es treia el braçalet i buscava Patri Guijarro. Es van fer una abraçada llarga, amb molt pes.

Retorn d’Aitana

El testimoni, la responsabilitat de guiar l’equip, pot ser que no només en el que quedava de partit. Se’n va anar ovacionada pel seu públic, al seu estadi, que va corejar el seu nom, perquè sempre quedi a la retina d’aquells que la van veure si, quan acabi la temporada, no torna a vestir la samarreta blaugrana. Alexia es va quedar plorant a la banqueta, molt emocionada.

El bram de la grada no es va apagar després del gol, perquè les mirades es van desviar a la banda. Aitana Bonmatí es treia el peto i s’ajustava la cinta dels cabells. Tornava la millor jugadora del món 154 dies després de la lesió que la va fer passar pel quiròfan. El Camp Nou la va aclamar amb una ovació eixordadora quan va tornar a posar els peus a la gespa de casa. L’equip blaugrana, doncs, tornava a tenir el mig del camp de gala.

Quan encara no havia acabat d’assentar-se al camp, va enviar una pilota horitzontal que no va arribar a destinació. La va robar abans el conjunt alemany, que mitjançant Pernille Harder va retallar distàncies al marcador. La danesa va col·locar la pilota per sota de les cames d’Irene Paredes, allunyant-la just perquè Cata Coll no hi arribés, malgrat tirar-s’hi a sobre. El Bayern, després del gol, es va abocar a l’àrea blaugrana. Dues pilotes al travesser en menys de 10 minuts van confirmar la sensació que les alemanyes encara volien el bitllet a la final.

I van lluitar fins al final. Però el sofriment es va esfumar quan Frappart va agafar el xiulet i va segellar el partit. El Barça és a Oslo, en la seva sisena final de la Champions consecutiva. La setena en total. Per a un equip d’època que va viure una nova tarda màgica al Camp Nou.

Barça 4 - 2 Bayern

BARÇA: Cata Coll; Ona Batlle, Irene Paredes, Mapi, E. Brugts (Aïcha, m. 85); Clara Serrajordi (Aitana, m. 67), Patri Guijarro, Alexia Putellas (Kika, m. 85); Graham (Pina, m. 55), Pajor, Paralluelo (Vicky, m. 67).

BAYERN: Mahmutovic; Pedresen, Gilles, Viggósdótir, Gwinn; Bühl, Amani, Tanikawa (Edna, m. 70), Stanway, Dallmann; Harder.

GOLS: 1-0 (m. 14), Salma; 1-1 (m. 18) Dallman; 2-1 (m. 23), Alexia; 3-1 (m. 56), Pajor; 4-1 (m. 59), Alexia; 4-2 (m. 70), Harder.

ÀRBITRE: Stéphanie Frappart.

TARGETES: va amonestar la visitant Stanway i la local Alexia Putellas.

Notícies relacionades

ESTADI: Camp Nou.

ESPECTADORS: 60.021.