Gràcies, Ferran

No vull que el meu record a Ferran Martorell quedi entelat pel que va passar dimarts a l’RCD Stadium. Ni en Ferran ni aquesta columna s’ho mereixen. I no ho faré.

Ell va ser president del club en una etapa tan curta com ingrata, i amb l’equip a l’infern de la Segona Divisió. I 17 anys com a vicepresident deixen una empremta que no oblida ningú.

Amb el seu adeu ens acomiadem de mica en mica d’aquell futbol que ens va parir i que no tornarà: el d’aquelles tardes a Sarrià, amb olor de cigar i gust de conyac de cinc pessetes per una "chupón caramel menta", nits de partits de Copa entre setmana amb només dues mil persones a les graderies, o d’entrenaments a porta oberta al camp de la ferralla. En Ferran va fomentar la seva veritable feblesa i apreciat tresor: el futbol base.

No s’ho va passar bé amb les maratonianes reunions a l’Hotel Avenida amb Joan Gaspart perquè Miquel Soler i Ernesto Valverde travessessin la Diagonal, i va acabar deixant al club la petició inicial: 600 milions de les antigues pessetes per tots dos futbolistes.

El club a la sang

Notícies relacionades

Luis de la Fuente, Joan García i els altres

El clàssic que va canviar la història

En Ferran va ser qui va incorporar a l’Espanyol figures com Tommy NKono i John Lauridsen. Com a publicista, va encunyar per al club el famós eslògan (que va ser el nom de la seva agència publicitària) del Yo cantera, i el llegat del qual no ha d’oblidar l’espanyolisme actual: tenir cura del futur sense oblidar el passat. Perquè ¿sabeu? Som el que som perquè hi ha més de 125 anys d’història de l’entitat que hem de respectar i que en Ferran va sentir al portar el club a la sang: una herència familiar de fins a quatre avantpassats van presidir l’entitat.

En aquest futbol actual del segle XXI en què els futbolistes són actors i cada vegada més tecnòcrata i menys humanitzat, la figura d’en Ferran ens recorda que això hauria d’anar d’alguna cosa més que de balanços i fitxatges, d’excels i de resultats. En Ferran ens deixa un llegat que, en fi, es va basar a anteposar sempre el club per damunt de tot i de tothom. En prenem nota. Gràcies, Ferran.